Banu Múnqidh: diferència entre les revisions

A la seva mort el 1098 Nasr va deixar com hereu al seu germà Murshid ibn Ali però aquest va renunciar i la successió va passar a un tercer germà, el més jove, Sultan, governador de Latàquia. Va haver de mobilitzar als Banu Munkidh, que havien esdevingut nombrosos, contra els croats i la secta dels assassins, i comptava amb l'aliança de part o tots els kinanites i de la milícia de la població de Shayzar, a més de diversos mercenaris kurd i mamelucs turcs que sempre els foren lleials. El 1110/1111 Shayzar fou atacada pels francs d'Antioquia manats per [[Tancred d'Hauteville]], que va construir un castell a l'altraaltre costat del riu, a Tall Ibn Mashar. El 1114 els assassins van atacar per sorpresa Shayzar aprofitant que l'emir i la seva família i principals clients estaven absents en una cerimònia religiosa dels seus súbdits cristians; però foren rebutjats després d'un combat ferotge. El 1115 una coalició de francs (croats de [[Roger d'Antioquia]]) i musulmans ([[Zahir al-Din Tughtegin]] de Damasc i [[Ilghazi]] de Mardin) que s'havia format per defensar Síria contra el governador de [[Mossul]], van assetjar la ciutat. També hi van haver atacs dels governadors turcs d'[[Homs]] i d'[[Hamat]], que no obstant foren poc constants. A la pujada de [[Zengi]] al poder, Sultan ibn Ali no va tardar a reconèixer-se com el seu vassall. El 1133 Shams al-Muluk Ismail de Damasc va assetjar Shayzar breument. El 1138 els bizantins, sota l'emperador [[Joan II Comnè]] van atacar Shayzar i la milícia local va defensar altre cop amb èxit la ciutat. El 1141 els assassins es van apoderar de la fortalesa de [[Masyaf]], que va esdevenir un dels principals castells ismaïlites de Síria.