Trastorn per afartament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'altres -> altres coses
m Corregit: l'estòmac > l'estómac
Línia 1:
El '''trastorn per afartament''' o '''menjador compulsiu''' és un [[trastorn de comportament alimentari]] (TCA) al qual la persona que el pateix presenta períodes de voracitat coincidint amb moments d'[[estrès]] o [[ansietat]], però sense que, com ocorre amb la [[bulímia]], que és més greu, realitzi conductes compensatòries purgatives. Amb freqüència fan permanentment una [[dieta]] d'aprimament. El problema principal del trastorn d'afartament és que pot evolucionar a altres tipus de TCA amb més repercussions per a la [[salut]].<ref name=adeslas>[https://www.prevencion.adeslas.es/ca/trastornoalimenticio/masprevencion/Paginas/Bulimiayotros.aspx Bulímia i altres trastorns de la conducta alimentària] Adeslas, [[2010]] </ref> Aquest trastorn va ser descrit per primera vegada pel psiquiatra Albert Stunkard en [[1959]].
 
De vegades pot anar lligat a un estat [[Depressió clínica|depressiu]], el moment destinat a menjar [[Desordre obsessiu-compulsiu|compulsivament]] pot ser un mecanisme d'evitació o de por a enfrontar-se a allò que provoca ansietat o tristesa. També pot passar que, al començament, la persona confongui la sensació de buidor personal i tristesa amb la gana, i inconscientment intenti omplir l'estòmacestómac amb aliments per a paliar aquest estat mental.
 
La persona menjadora compulsiva té un seguit de "crisis" al llarg del dia que es caracteritzen pel fet de deglutir d'una manera compulsiva, sense asavorir ni gairebe adonar-se, però sobretot sense poder parar i a una gran velocitat, enormes quantitats de menjar, objectivament molt superiors a les que la majoria de persones són capaces de menjar en el mateix interval de temps. Aquestes crisis són curtes, mai no duren més de dues hores. En acabat, la persona se n'adona del que ha fet i se sent frustrada per no sentir-se capaç de controlar el seu propi cos, preocupada per les conseqüències (engreixar, por de no poder-se controlar per a altres coses, etc.) i molt culpable, amb la idea molt forta de que ha fet una cosa horrible. De vegades sent [[fàstic]] de si mateixa i sol tenir una auto[[percepció]] de menyspreu i elevada [[lletjor]] física, personal i moral.