Transoxiana: diferència entre les revisions

Kebek, khan del [[1318]] al [[1326]], que no acceptava el islam, va traslladar al seva residència a Transoxiana i va construir un palau (''karshi'') a Nakhshab a la vall del Kashka Darya, però no va voler renunciar a la vida nòmada. La vila sorgida al costat del palau es va dir [[Karshi]] i encara el porta avui dia. Però aquest trasllat havia de tenir efectes religiosos i Tarmashirin (1326-1334) va acceptar finalment el islam. La dinastia va restar a Transoxiana fins al temps de [[Tamerlà]] i més temps en altres regions de l'Àsia Central, però la desunió de la família, els khans de la qual eren posats per ''amirs'' o generals, va facilitar la tasca conqueridora de Tamerlà. Aquest, natural de Kish, de la tribu truca de Barlas, es va fer amb el poder a Transoxiana el [[1370]] governant en nom de khans [[ogodeïdes]] sense poder.<ref> Soyurgatmish del 1370 al 1388 i el seu fill Mahmud del 1388 a vers el 1413</ref> Es va aliar a la casa dels [[txagataïdes]] per matrimoni casant-se amb una filla de Khidr Khodja, khan txagataïda de [[Moghulistan]] mort el [[1399]], que era fill del considerat com darrer khan important de la nissaga [[Tughluk Timur]] (1359-1370).<ref> encara va fer altres enllaços </ref> Tamerlà va tenir la seva residència principal a [[Samarcanda]], que era la seva preferida i allí el va visitar l'ambaixador de [[Castella]], Clavijo el [[1403]]. Encara avui dia les restes arquitectòniques de la seva època testimonien l'esplendor de la ciutat. La seva segona capital fou [[Xahrisabz]] a la vall del [[Kashka Darya]] prop del territori dels tucs barles i prop del lloc on va néixer, on va deixar també fastuoses construccions entre les quals la seva tomba. Sota els descendents de Tamerlà, especialment sota [[Shah Rukh (timúrida)|Shah Rukh]] (1405-1447) Transoxiana va gaudir de notable prosperitat, amb Samarcanda i Bukharà com a centres culturals. Sota el nét de Tamerlà, [[Ulugh Beg]] (sobirà a Transoxiana 1411-1449, primer com a representant de Shah Rukh) es van construir nous monuments i edificis. El besnét de Tamerlà [[Abu-Saïd (timúrida)|Abu Said]], i el fill d'aquest Sultan Ahmad van afavorir a la confraria [[nakshabàndida]] del xeic Khodja Ubayd Allah Ahrar (1404-1490).

 

 

Dels xibànides o uzbeks van derivar les dinasties dels [[djànides]] o [[astrakhànides]] de [[Bukharà]] (i finalment els [[mangits]]) i els [[arabshàhides]] de [[Khivà]] (i després els [[kungrats]]), khanats que a partir del segle XVII van estar enfrontats, i al segle XVIII es va afegir un tercer khanat, el de [[khanat de Kokand|Kokand]]. En moments diferents van acabar conquerits o dominats per [[Rússia]]. Abolits els khanats, les repúbliques resultants van ingressar a la [[Unió Soviètica]]; l'[[Àsia Central]] fou dividida el [[1924]] en línies ètniques i es va establir la [[República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan]] que el [[1991]] va esdevenir independent.