Muzaffàrida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des de on > des d'on |
m Corregit: el quals > els quals |
||
Línia 6:
El seu fill [[Mubariz al-Din Muhammad]] va rebre les seves funcion com herència. El 1318/1319 es va aliar al [[injúida]] de [[Fars]], Kay Khusraw ibn Mahmud Shah, per enderrocar al darrer atabeg [[salghúrida]] de Yedz, Hadjdji Shah ibn Yusuf Shah, i a l'any següent el [[Il-khan]] [[Abu Said Bahadur Khan]] el va reconèixer com a governador de Yedz. A la mort d'Abu Said el [[1335]], va rebutjar un atac injúida contra Yedz i es va aliar al ''amir'' [[cobànida]] [[Pir Husayn]] que en recompensa li va concedir el govern del [[Kirman]] que el 1339 va arrabassar al seu governador Kutb al-Din ibn Nasir al-Din ibn Burhan. Aquest va fer llavors aliança amb els [[dinastia Kart|kart]] d'[[Herat]] i la va poder recuperar temporalment però en fou finalment expulsat el novembre o desembre de 1340. [[Bam]], sotmesa a un llarg setge, fou ocupada alguns anys després. Els governants d'[[Regne d'Ormuz |Ormuz]] li van pagar tribut tot i que també en pagaven als injúides. El atabeg d'aquesta dinastia, Shaykh Abu Ishak, va fer diversos intents per ocupar Kirman i Yedz, però Mubariz va aconseguir la victòria i el 1353 va arrabassar Shiraz al seu rival; el [[1354]] Mubariz va conquerir el principat dels [[Fadlawàyhides|Shabankara]]; en aquest mateix any va llegir la ''khutba'' en nom del [[califat abbàssida|califa abbàssida del Caire]] i va rebre un diploma d'investidura; el 1356 Mubariz va ocupar també [[Isfahan]] i Shaykh Abu Ishak fou capturat i executat. No va poder treure partit de l'eliminació del [[cobànides]] per l'[[Horda d'Or]] i encara que va atacar [[Azerbaidjan]] el 1357 i va derrotar al general Akhičuk de l'[[Horda d'Or]], va haver d'abandonar la regió davant els [[jalayàrides]] i cap dels territoris cobànides va passar a les seves mans.
La successió fou letal per Mubariz; va afavorir al seu nét Shah Yahya, fill de Shah Muzaffar (governador de Yedz, mort el 1353), en perjudici dels fills propis
El 1374 Sultan Uways es va revoltar contra el seu pare Shah Shudja i Shah Mahmud li va donar suport. Per un moment Sultan Uways va dominar Shiraz però mort Shah Mahmud el [[13 de març]] de [[1375]], Shah Shudja la va recuperar sense lluita. Llavors, ja senyor de Fars i Isfahan, aprofitant la mort del jalayàrida [[Shaykh Uways]], el 1375, va fer campanya contra l'Azerbaidjan i va ocupar [[Tabriz]], [[Regió del Karabakh |Karabagh]], [[Arran]] i [[Nakhitxevan]], però a l'arribada de l'hivern es va haver de retirar al Fars. La seva següent campanya fou contra Yedz on governava Shah Yahya, i va posar al capdavant de l'expedició a Shah Mansur, germà de Shah Yahya, que durant la campanya es va passar al seu germà. Shah Shudja va haver d'anar personalment a Yedz on va derrotar a Shah Yahya. Shah Mansur mentre havia buscat l'ajut dels jalayàrides i amb aquest suport es va poder instal·lat a [[Shushtar]] des d'on va combatre al atabeg de [[Lur-i Buzurg]], aliat de Shah Shudja. Aquest va fer una campanya desafortunada contra Shah Mansur i va morir a la tornada el [[9 d'octubre]] de [[1384]].
|