Jurtxets: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: intentar al menys el > intentar almenys el
m Corregit: el quals > els quals
Línia 40:
Ara la dinastia Jin tenia capital a [[Pequín]] i governava a [[Manxúria]], i la [[Xina del Nord]] (al nord del Han i el Huai). Les capitals secundàries eren Ta-ting al [[Jehol]], Leao Yang, Tat'ong al Shansi ([[Shanxi]]) i Kaifong a Honan ([[Henan]]). Genguis Khan portava un modest títol xinès que li havien donat els Jin, pels seus serveis contra els tàtars. A la mort del rei Jin Ma-ta-kou (1189-1208) Genguis es podia considerar lliure de tota relació de vassallatge i va refusar el reconeixement de la preeminència al seu successor Tchong-hei ([[1209]]-[[1213]]) quan aquest va enviar a un ambaixador. El rei Jin fou tractat d'imbecil pel gran khan, i efectivament era un titella en mans dels seus generals, i no gaudia d'una autoritat forta. La [[Gran Muralla Xinesa]] del costat de la Mongòlia era vigilada per compte dels Jin, per un poble de turcs federats anomenats [[ongut]], cristians nestorians;<ref> M. Pelliot, ''Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme Orient'', 1914 </ref> el cap ongut Alaquchtagin, havia agafat el [[1204]] el partit de Genguis khan, i ara els ongut van obrir les portes al conqueridor i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilància ([[1211]]). Em premi Genguis Khan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin).<ref> aquesta filla tenia el nom de Alaghai-baqi segons indica M. Pelliot a ''Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme Orient'', 1914 </ref>
 
Els mongols anomenaven al sobirà Jin amb el títol de Altan Khan que vol dir rei d'or (jin = or). Genguis es presentava com el venjador dels seus parents, els oncles Oqin-barqaq i Ambagaï, però també dels antics sobirans [[kitan]],<ref> els kitan eren de llengua mongola </ref> elels quals van abraçar amb entusiasme el partit mongol. Genguis khan va dirigir les operacions del [[1211]] i [[1212]], en què foren saquejats sistemàticament (sense poder ocupar les fortaleses) els districtes fronterers de Ta-t'ong (el Si-Jing dels reis Jin) a l'extrem nord del Shansi (Shanxi), i la regió de Siuan-hua (llavors Siuan-to) i la de Pao-ngan, al nord del [[Hopei]]. Un dels prínceps kitan, Ye-li Liu-ko, de l'antic clan reial de Ye-liu, es va revoltar el [[1212]] a favor de Genguis khan a la regió del Leao-ho al sud-oest de [[Manxúria]], zona d'origen dels kitan, i va fer jurament de fidelitat al gran khan; aquest li va enviar un exèrcit de socors dirigit pel noble (''noyan'') Djebé. El gener de [[1213]] Djebé i Liu-ko van ocupar Leao-yang als Jin i el príncep es va instal·lar als antics dominis dels seus ancestres com a rei de Leao sota sobirania del gran khan.<ref> fins a la seva mort el [[1220]] fou un dels vassalls més fidels del gran khan</ref> Mentre Djebé conqueria Leao-yang, Genguis Khan no va aconseguir ocupar Ta-t'ong al nord del [[Shansi]] Fins al [[1215]] els mongols van assolar el regne Jin però sense reeixir mai a conquerir les fortaleses ben defensades pels guerrers tungús i protegides per la ciència xinesa en setges i fortaleses. El [[1213]] Genguis Khan va aconseguir dominar Siuan-hoa i va dividir les seves forces en tres cossos:
 
a) el primer, sota els seus fills [[Joci]], [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodai]], va penetrar cap al [[Shansi]] central en direcció a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar <ref> segons el ''Yuanshi'' </ref> però van evacuar després per emportar-se el botí a zona més segura al nord.