Max Wertheimer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 19 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q213674
mCap resum de modificació
Línia 6:
El 1898, Max Wertheimer s'inscriu a la facultat de dret de la universitat de Praga. Fa cursos en nombrosos altres àmbits com la fisiologia, les arts o la filosofia i escull dos anys després orientar-se cap a aquesta última matèria. Entre els seus professors es troben el filòsof [[Christian Von Ehrenfels]] que ha formulat el primer la idea de Gestalt que tindrà una importància decisiva sobre la psicologia de la forma (en alemany ''Gestaltpsychologie'' ). Les relacions de Wertheimer amb von Ehrenfels es degradaran a partir de 1907, quan aquest últim publiqui una sèrie de proves favorables a l'[[eugenèsia]], però no van trencar mai completament.
 
De 1902 a 1904, Wertheimer marxa a Berlín, on rep entre altres el mestratge de [[Carl Stumpf]]. Aprofundeix els seus coneixements musicals i participa en la vida cultural berlinesa. S'apassiona igualment per a la psicologia experimental. Malgrat tot, escull acabar la seva tesi a [[Würzburg]] amb [[Osward Külpe]], potser a causa d'un conflicte amb Stumpf en relació amb els mètodes utilitzats. El [[1933]] després de la [[machtergreifung]] pels [[nazisme|nazis]] va fugir cap als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].
 
Les investigacions de Max Wertheimer es refereixen en aquell temps a la psicologia criminal (Stumpf ensenya aquesta matèria i Wertheimer segueix igualment els cursos de criminologia d'Hans Gross). Amb un camarada dels seus estudis de dret a Praga desenvolupa una tècnica basada en les associacions entre paraules i les reaccions fisiològiques per detectar les mentides dels sospitosos i determinar la seva implicació en un crim. La seva tesi és publicada el 1905 amb el títol ''Experimentelle Untersuchungen zur Tatbestandsdiagnostik'' . Un extracte d'aquesta tesi, citat per Ash (1995) presenta una similitud colpidora amb la metodologia de la [[psicologia cognitiva]] contemporània.