Hamadan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Un altra versió > Una altra versió
m Corregit: dels qual fou > dels quals fou
Línia 45:
Després de la mort de Al-Mamun i durant el califat de Al-Motasen, el poble de la regió del Djabal va esdevenir zoroastrià o va acceptar les tesis Khurramiyya i [[Batiniyya]]. Progressivament es va estendre un moviment revolucionari i molts funcionaris del govern foren assassinats. La majoria volia unir-se a [[Babak]]. El califa va enviar un exèrcit de 40.000 homes dirigit per Ishaq ben Ibrahim ([[833]]) que els va derrotar i va fer seixanta mil morts. Alguns fugitius van arribar fins a Azerbaidjan i Armènia on estava la base principal de Babak. El Califa Al-Motasem va enviar al general conegut com [[Al-Afshin Haydar]], príncep de [[Ushrusana]] i governador del Djabal, que finalment va poder derrotar a Babak.
 
Els Banu Idjl o Dulaf van regir bona part del Djabal durant cent anys ([[801]] - [[898]]) i van donar molts emirs. Sovint Hamadan estava dins l'àrea que ells governaven. La ciutat mateixa continuava en mans dels Banu Salema el membre més destacat dels qualquals fou Abul Wafa Muhammad ben Abd al-Aziz ben Salema, poeta i erudit. Vers la meitat del segle IX una branca dels ''sayyids'' Hasanides coneguda com els [[Alawis d'Hamadan]], es va establir a la ciutat, de la qual més endavant ([[864]]) van assolir el govern local hereditari que van conservar fins al [[1058]] i per mitjà d'una altra branca fins al [[1252]].
 
Vers el [[929]] [[Ashfar ben Shiroya]], un cap daylamita al servei dels [[samànides]], es va apoderar del Djabal i va entrar a Hamadan i Karaj, Això fou el final dels emirs Banu Dulaf. Després d'Ashfar, el seu lloctinent [[Mardawidj ben Ziyar]], es va fer amb el control dels daylamites i va agafar el poder a la regió fins al [[938]]. Com que no podia pagar a la seva gent va haver de donar diverses ciutats del Djabal als seus generals com a feus. El [[931]] va entrar a Hamadan i va fer una massacra a la ciutat en represàlia per la resistència oferta. Després de Mardawidj va entrar a la ciutat el [[buwàyhida]] Imad al-Dawla que va posar tota la regió sota el seu control amb ajut de khorràmites, xiïtes i zoroastrians. Va acordar pagar al califa dos-cents mil dinars de taxes per Dinawar i Hamadan.