Ducat de Baixa Lorena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: dels qual la > dels quals la
Línia 57:
L'emperador li va donar per a successor al comte [[Enric I de Limburg]], nét del duc [[Frederic de Baixa Lotaríngia]]. Però la devoció que el nou duc va testimoniar pel seu rei, proscrit per l'Església i traït pel seu fill [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic]], li va valer de ser deposat el dia en què Enric V va triomfar en el seu criminal propòsit.<ref name="Léon09"/>
 
El títol ducal de la Baixa Lotaringia va ser llavors conferit ([[1106]]) a Jofre o [[Godofreu I de Lovaina]]. El seu competidor Enric de Limburg no va renunciar al seu títol i la Lotaríngi inferior va tenir llavors dos ducs rivals, però dels qualquals la potència real no passava de la frontera dels seus dominis particulars.<ref name="Léon05">Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 42.</ref> En efecte, la lluita que Godofreu el Barbut va sostenir durant diversos anys contra [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic]], i que es va terminar al seu desavantatge, va tenir per a conseqüència la disminució i la dislocació del ducat de Baixa Lotaríngia. Si el nom no havia desaparegut, de fet al segle XII poder ducal ja no existia. Els nombrosos comtats del segle IX van deixar el lloc a un petit nombre de grans principats que foren, a més dels estats eclesiàstics, el [[comtat d'Hainaut]], el [[ducat de Brabant]], el [[comtat de Namur]], el [[comtat de Looz]] (Loon), el [[ducat de Limburg]], el [[comtat de Luxemburg]], el [[comtat de Gueldre]], el [[comtat de Clèveris]] i el [[comtat d'Holanda]]. Al costat d'aquests estats principals, se situen, en un desordre extrem, els comtats secundaris i les senyories grans o minúscules.<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 468-469.</ref>
 
Aquest antagonisme es va perpetuar entre Godofreu i [[Walerà II de Limburg]], el fill d'Enric de Limburg.<ref name="Léon05"/> [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari de Supplinbourg]], emperador, va atorgar el títol ducal a Walerà ([[1028]]- [[1039]]). Va tornar llavors a la casa de Lovaina fins a l'adveniment dels [[Dinastia Valois|borgonyons]].<ref name="Léon09"/> Al final del segle XII, ningú sabia exactament a qui corresponia l'autoritat ducal. Els termes mateixos que són en ús per designar els successors de Godofreu mostren aquesta incertesa: duc de Lotaríngia, [[comtat de Lovaina|duc de Lovaina]], duc de [[ducat de Brabant|Brabant]]; aquest últim títol inaugurat per [[Enric I de Brabant]] prendrà definitivament el lloc de l'anterior, però no és més que un fragment del títol primitiu, i a més, a l'altra banda del riu [[Mosa]], es continuarà assentant el ducat de Limburg.<ref name="Léon05"/>