Efecte fotoelèctric: diferència entre les revisions

Pocs dies després [[Max Planck]] va trobar una nova fórmula que explicava totes les observacions. En la sessió del [[19 d'octubre]] exposà la nova [[Llei de Planck]] davant la Societat Alemanya de Física. Només algunes setmanes després, el [[14 de desembre]] de [[1900]] llegia, en el mateix lloc, la seva memòria: "Sobre la Teoria de la Llei de la Distribució de l'Energia en l'Espectre Normal", on oferia una justificació teòrica de la seva llei. [[Max Planck]], basant-se en les observacions esmentades, arribà a la conclusió de què un cos calent emet llum d'una determinada [[freqüència]] (o color) en porcions indivisibles que va denominar [[quàntum]]s, per la qual cosa Planck introduí la seva constant ''[[h]]'' en les seves equacions, cèlebres perquè descrivien la radiació del [[cos negre]] de forma correcta, la qual cosa no s'havia pogut explicar partint de la hipòtesi clàssica, segons la qual la llum era una ona. Per arribar a les seves conclusions Planck ideà un model segons el qual un cos que emetia o absorbia radiació s'assimilava a un conjunt de partícules carregades elèctricament en oscil·lació permanent, que, en definitiva, causaven l'emissió i absorció de les radiacions electromagnètiques. El tractament d'aquests oscil·ladors segons la física clàssica no portava a la ''llei de Planck'', per la qual cosa cercà alternatives que obtinguessin l'explicació cercada a qualsevol preu. Fou així com Planck, "en un acte de desesperació", decidí aplicar els mètodes estadístics de [[Ludwig Boltzmann|Boltzmann]]. Si bé no ho feuféu de bon grat, ja que implicaven que les lleis de la termodinàmica tenien caràcter probabilístic, en contra de sa seva adhesió al caràcter absolut de les lleis de la física. Per afegitó, els oscil·ladors planckians de [[freqüència]] ν no podien absorbir o emetre qualsevol quantitat d'energia, com es podria esperar seguint els dictats de la mecànica clàssica: només quantitats múltiples d'una unitat elemental, com ja s'ha esmentat: