Crítiques al liberalisme econòmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en el els preus > en els preus
m Corregit: nordamericà > nord-americà
Línia 69:
Els crítics atribueixen a aquestes especulacions l'origen de certes crisis econòmiques (la [[Gran Depressió]] del 1929, la [[crisi econòmica asiàtica]] de 1997, la [[crisi econòmica argentina]] de 1998 ...) i la [[crisi financera de 2007-2008]].
 
El nordamericànord-americà [[James Tobin]], [[Premi Nobel d'Economia]], creu que són perjudicials els excessos financers que impliquen l'especulació. Va suggerir gravar-los amb una [[Taxa Tobin|taxa]] per limitar els moviments especulatius reiterats, fent-los perdre el seu interés financer a curt termini. L'equilibri entre els beneficis i els desavantatges que tindria aquest impost és molt discutit, així com l'abast que tindria (0,01% en la primera proposta). Tobin mateix va reconsiderar la seva idea i és un adversari de la taxa que va prendre el seu nom de manera incorrecta.
 
De fet l'especulació, que per definició es basa en una assumpció de [[riscos]], condueix a la riquesa o a la ruïna i la fallida dels implicats, com la [[crisi de les subprimes|crisi d'hipoteques d'alt risc]] n'ha proporcionat un exemple: els bancs que han invertit fortament en hipoteques d'alt risc hi perden, mentre que els que van invertir tenint en compte el col·lapse d'aquest mercat o que se n'han allunyat han guanyat. De tota manera aquesta consideració ''ingènua'' de l'especulació no pot deixar de banda els greus costos socials de tals pràctiques que, segons els crítics antiliberals, seria un element congènit a la lògica del sistema.