Swing: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la orquestra -> l'orquestra de |
m Corregit: nordamericana > nord-americana |
||
Línia 2:
El '''swing''' és un estil de [[jazz]] que va néixer durant la dècada dels ‘30 (els anys 1935-1945 són coneguts com "l'era del swing") i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d'instruments utilitzats per formar les anomenades "[[Big Band]]s", com, per exemple, les de [[Benny Goodman]], [[Glenn Miller]], [[Woody Herman]], [[Count Basie]] o [[Duke Ellington]].
El swing es va gestar al llarg dels anys 30, i cap al 1935 s'havia consolidat com a un estil dominant de la música popular als Estats Units i una part acceptada del vocabulari jazzístic, evolucionant des de l'anterior "sweet music". Un event fonamental en la popularització del swing fou un concert de la banda de Benny Goodman realitzat al Carnegie Hall, a principis del 1938. Aquest concert, considerat un dels més importants en la història del jazz, va donar lloc com cap altre a la "swing fever", tot un fenomen social que va quedar integrat a la història de la música
Si bé l'impuls de les big bands va durar fins entrada la Segona Guerra Mundial, els efectes econòmics d'aquesta no van trigar a notar-se. Molts músics hagueren de participar en la guerra, i les imposicions del clima bèl·lic obligaven a retallar costos i grandària de les bandes. Per quan la guerra acabà, l'era del swing estava entrant en crisi. Poques bandes romangueren actives posteriorment, entre elles notablement la de Duke Ellington. La música popular passà a estar dominada pels "crooners", cantants que es recolzaven en un so orquestral. L'audiència de jazz, per altra banda, girà la seua atenció cap al [[bebop]], un estil radicalment innovador i menys comercial. També, el so big band acabà evolucionant en el [[jump blues]], que acabaria influint, a la dècada següent, en un gènere tan popular com el [[rock and roll]].
| |||