Lluita de les Investidures: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'Esglèsia > l'Església
m Corregit: envaïr > envair
Línia 17:
Veient-se incapaç de controlar la situació, Enric es va veure obligat a fer-se enrere i el [[1077]] va viatjar a [[Canossa]], al nord d'Itàlia, per demanar perdó al papa personalment. Vestit en pell d'animal i descalç sobre la neu, Enric va arribar a Canossa on Gregori va acceptar la seva penitència i el restituí en el càrrec. Aquest episodi seria conegut com el "Camí de Canossa".
 
Però els aristòcrates alemanys no van acceptar Enric al seu retorn i van elegir com a nou rei [[Rodolf de Suàbia]]. Aquest cop Enric va nomenar un antipapa, [[Antipapa Clement III|Clement III]], i va començar a combatre els rebels. Aquest cop la sort li fou més favorable, i el [[1081]] va aconseguir capturar i executar a Rodolf. El mateix any va envaïrenvair Roma amb la intenció de deposar a Gregori per la força. Els 1085 els normands del sud d'Itàlia, aliats del Papa, van rescatar-lo dels alemanys i van fugir de Roma. Gregori va morir poc després.
 
La Lluita de les Investidures va continuar durant les pròximes dècades, en les que els nous papes van intentar minar el poder imperial fomentant la revolta a Alemanya. Enric IV va ser succeït pel seu fill [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric V]], que s'havia rebel·lat contra el seu pare a favor del papat, i el va forçar a declarar il·legítima la línia d'antipapes que havia nomenat. A l'arribar al poder, però, Enric V va nomenar un nou antipapa, [[Gregori VIII]], i va ser excomunicat.