Lluita de les Investidures: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'Esglèsia > l'Església |
m Corregit: envaïr > envair |
||
Línia 17:
Veient-se incapaç de controlar la situació, Enric es va veure obligat a fer-se enrere i el [[1077]] va viatjar a [[Canossa]], al nord d'Itàlia, per demanar perdó al papa personalment. Vestit en pell d'animal i descalç sobre la neu, Enric va arribar a Canossa on Gregori va acceptar la seva penitència i el restituí en el càrrec. Aquest episodi seria conegut com el "Camí de Canossa".
Però els aristòcrates alemanys no van acceptar Enric al seu retorn i van elegir com a nou rei [[Rodolf de Suàbia]]. Aquest cop Enric va nomenar un antipapa, [[Antipapa Clement III|Clement III]], i va començar a combatre els rebels. Aquest cop la sort li fou més favorable, i el [[1081]] va aconseguir capturar i executar a Rodolf. El mateix any va
La Lluita de les Investidures va continuar durant les pròximes dècades, en les que els nous papes van intentar minar el poder imperial fomentant la revolta a Alemanya. Enric IV va ser succeït pel seu fill [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric V]], que s'havia rebel·lat contra el seu pare a favor del papat, i el va forçar a declarar il·legítima la línia d'antipapes que havia nomenat. A l'arribar al poder, però, Enric V va nomenar un nou antipapa, [[Gregori VIII]], i va ser excomunicat.
|