Dominació musulmana de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Corregit: envaïr > envair
Línia 10:
En la primavera del [[713]] [[Abd-al-Aziz ibn Mussa]], fill de [[Mussa ibn Nussayr]], governador de [[Kairuan]], firmava un [[Tractat de Teodomir|pacte de capitulació amb el noble Teodomir]], pel qual aquest reconeixeria la sobirania islàmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius [[Segura]] i [[Vinalopó]], la futura [[kura de Tudmir]], amb el seu centre a [[Oriola]]. Aquest és el punt de partida de la islamització del [[Xarq al-Andalus]], per la costa mediterrània ibèrica.<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=8c1d3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Els musulmans a Catalunya: s. VIII dC - s. XII dC |consulta=15 maig 2011 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref>
 
Després de la ràpida [[Invasió musulmana d'Hispània|conquesta musulmana]] de la [[Península Ibèrica]] ([[711]] - [[718]]), aquesta es constitueix com una província depenent del [[califat de Damasc]]. Els seus governants van fixar la seva capital a la ciutat de [[Còrdova]] i van rebre del [[califa]] de [[Damasc]] el títol de ''valí'' i van [[Invasió musulmana d'Ifranja|envaïrenvair Ifranja]]
 
Inicialment els musulmans no eren massa nombrosos i només anaven a l'ocupació de les places importants, la qual cosa els va obligar a deixar de moment àmplies bosses lliures<ref>Ezequiel Gort, ''{{ref-web|url=https://www.yumpu.com/es/document/view/13773494/de-quan-siurana-era-xibrana-carrutxa|títol=De quan Siurana era Xibràna - Carrutxa<!--Títol generat per bot-->}}</ref>''.