Història de la llengua castellana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'concordància' per 'concordança' |
m Corregit: sí es detecta > sí que es detecta |
||
Línia 15:
El castellà medieval es va veure afectat per dos fets externs: la [[invasió musulmana d'Hispània]], que va provocar la barreja entre espanyol i àrab amb les influències mútues consegüents, i l'intent d'estandarització dut a terme per [[Alfons X el Savi]], que va dotar al castellà d'una norma i va fixar el seu caràcter conservador respecte a altres llengües europees.
Es pot considerar l'[[àrab]] com un superestrat, una influència posterior sobre l'estructura ja formada de la llengua (un influx menor que el d'altres idiomes amb què va coexistir el castellà per la seva pertinença a una altra família lingüística, allunyada de l'indoeuropeu). Fonològicament s'aprecia un canvi d'[[Accent prosòdic|accent]] en alguns mots, amb un increment de les paraules esdrúixoles. On sí que es detecta una traça perdurable és en el vocabulari, ja que fins a un 15%<ref>{{ref-llibre |cognom=López Falcón |nom=José |títol=Lengua española. Pruebas de acceso a la Universidad para mayores de 25 años |url=http://books.google.es/books?id=S0gAgmMbDPYC&pg=PA69&dq=l%C3%A9xico+espa%C3%B1ol+origen+arabe&hl=ca&sa=X&ei=1ttsT73CBYWk0QX-wc3fBg&ved=0CEgQ6AEwAw#v=onepage&q=l%C3%A9xico%20espa%C3%B1ol%20origen%20arabe&f=false |editorial=MAD-Eduforma |data=2002 |pàgines=p.69 |isbn=8466517693 }}</ref> del lèxic espanyol té origen àrab, com per exemple ''alcohol'', ''aceite'', ''jazmín'' i ''cifra''.
Alfons X va dictar normes per a la traducció i escriptura, per exemple la duplicació de la N per indicar el so /ɲ/, que després se simplificaria en la lletra [[Ñ]]. Va permetre la convivència de les paraules iniciades amb F- i H-, fruit d'una aspiració que diferenciava el castellà d'altres llengües romàniques i que durant segles va ser vista com una variant estilística i després de registre.<ref>, Paul M. Lloyd, ''From Latin to Spanish'', American Philosophical Society, Filadelfia, 1987, </ref> La distinció entre [[vocal]]s obertes i tancades va perdre tot valor fonemàtic, fet que provoca que el sistema vocàlic espanyol actual tingui cinc vocals, un dels més senzills. El rei va recuperar certs mots cultes que s'havien simplificat en la llengua parlada i així va reintroduir grups consonàntics com -pt- o -ct-, com a ''efecto''.<ref>Rafael Lapesa, ''Historia de la lengua española'', Madrid, Madrid, 1942/1981</ref>
| |||