Diferència entre revisions de la pàgina «Albió (Llorac)»

cap resum d'edició
== Història ==
Una de les primeres notícies documentals sobre Albió és de l’any 1075, quan Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d'un alou situat al castell d’Albió. Poc a poc, entre els segles XII i XIII, Albió passà a formar part del grup de possessions que la comanda templera de Barberà ([[Barberà de la Conca]]) obtindria a la vall del Corb, les quals administraria des de la sotscomanda de Vallfogona ([[Vallfogona de Riucorb]]). Començà a obtenir-hi drets, l’any 1170, per donació de Berenguer de Montargull, que més tard ingressà al Temple i fou comanador de Barberà. Entre 1191 i 1193 amplià els dominis sobre el lloc, en rebre de Berenguer d'Albió i Carbonell de Vilagrassa la Torre d’Albió. Una altra fita important d’aquest procés, tingué lloc el 1237 pel testament de Berenguera de Llorac, que deixava a la casa de Barberà els seus drets sobre el castell i la vila d'Albió. Finalment, l’any 1250 els templers compraren al monestir de Vallbona de les Monges la part que els faltava per tenir la plena possessió sobre Albió.<ref>Fuguet, 1995, pp. 225-227.</ref>
 
Cinc anys després que l'orde del Temple fos dissolt, l'any 1317, Albió com la majoria de possessions templeres passà a l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]] que en mantingué la senyoria fins a la fi de l'[[antic règim]].
 
1.277

modificacions