August Pi i Sunyer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 6:
Es llicencià en [[medicina]] a la [[Universitat de Barcelona]] el [[1899]] i es [[doctorat|doctorà]] a la [[Universitat de Madrid]] el [[1900]] amb una tesi sobre la vida anaeròbica. El 1901 es casà amb Carme Bayo i Puig. Treballà com a professor auxiliar de fisiologia a Barcelona el [[1902]] sota les ordres de [[Ramon Coll i Pujol]], i el [[1904]] obtingué la càtedra de la [[Universitat de Sevilla]]. El [[1906]] presidí la comissió executiva del primer Congrés d'Higiene de Catalunya i el [[1907]] renuncià a la càtedra per tal de tornar a Barcelona dedicar-se a la investigació. El [[1914]] fou nomenat professor de [[fisiologia]] a la facultat de medicina de la [[Universitat de Barcelona]], de la qual el [[1916]] esdevindrà catedràtic numerari.
 
Des d'aleshores fins que marxà a l'exili es va dedicar a la medicina. Creà un centre d'investigació fisiològica al al [[Laboratori Municipal de Barcelona]], dirigit per [[Ramon Turró i Darder]], amb qui treballà estretament i de qui es considerà deixeble. Arran dels seus experiments amb animals va fer diversos descobriments sobre els reflexos, els estímuls físics i la seva influència en el moviment respiratori. El dirigí 1920 l'Institut de Fisiologia de la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]], on hi creà una escola d'un cert prestigi internacional. El 1912 fundà la [[Societat Catalana de Biologia]] dins de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], fou president de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] el 1926-1939, i director de la publicació ''Treballs de la Societat de Biologia'' (1913-1938), on hi publicà la major part dels seus treballs.
 
Va dur a terme a terme una intensa activitat acadèmica dins i fora del país, participà en els Congressos Universitaris Catalans del 1918 i el 1919, cursos a les universitats de [[Buenos Aires]] i [[Montevideo]], el 1919, fou promotor dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, i assistí també als congressos internacionals de medicina de Madrid (1903) i [[Budapest]] (1909), de psicologia a [[Moscou]] (1930) i París (1937) i de fisiologia i ciències fisiològiques, a la major part dels quals assistí, des del de [[Heidelberg]] (1907) fins al de [[Brussel·les]] (1956).