Peggy Guggenheim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Corregit: el més aviat possible > al més aviat possible
Línia 45:
====Art of this Century====
[[File:Musee guggenheim venise.JPG|thumb|333px|[[Museu Guggenheim (Venècia)|Museu Peggy Guggenheim de Venècia]]]]
Finalment, va trobar una última planta al carrer 57 Oest, on va decidir muntar el seu museu. Aquest carrer era un lloc molt cèntric pels col·leccionistes d'art modern i començava a ser el centre d'aquests marxants i Peggy volia trobar un dissenyador que fos capaç de reflectir en les parets l'art que allà s'exposaria, volia alguna cosa per complementar a les seves obres i, com en el cas de Guggenheim Jeune, [[Marcel Duchamp]] li va aconsellar al dissenyador [[Frederick Kiesler]], qui li va proposar un pressupost assequible per la nova galeria. Peggy volia obrir la galeria elal més aviat possible, però Kiesler en una carta el 7 de març de 1942 li va advertir: "el desenvolupament de noves idees... Requereix cert temps – en especial si dha de fer-se amb sentit pràctic – i no hauria de ser la teva intenció ni la meva fer malbé aquesta excel·lent oportunitat de crear un nou centre d'art a Nova York per precipitar-se".<ref name=Confessions/> Finalment la galeria es va obrir el 20 d'octubre de 1942, però mentre duraven les obres, Peggy va seguir comprant quadres i escultures amb la intenció de completar la llista que li havia donat Herbert Read, així com acabar el catàleg que havia començat a [[Grenoble]] i que va titular ''Art of this Century''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guggenheim |nom=Peggy |títol=Out of this Century: The Informal Memoirs of Peggy Guggenheim |url= |llengua=anglès |editorial=Dial Press |data=1946 |pàgines= |isbn=}}</ref>
 
La galeria estava dividida en diferents sales. Una sala d'obres surrealistes, amb el terra negre i les parets còncaves i de [[cautxú]], en les que hi havia uns suports de fusta que sostenien els quadres i que feien que l'espectador pogués girar l'obra per veure-la des de diversos punts de vista. Una segona sala destinada a l'art [[cubisme|cubista]] i a l'art [[expressionisme|expressionista]], on Peggy tenia el seu despatx. La part cubista estava caracteritzada per una cortina de lona de color blau que anava des del terra al sostre, i que feien diverses corbes a la sala. El terra estava pintat de color turquesa, fent conjunt amb les parets. L'altra sala, anomenada ''La Galeria de la llum'', un espai que doanava al carrer i que estava concebut per les exposicions temporals. En el passadís, ''La Galeria Cinetica'', Peggy va col·locar una roda on s'hi exposaven obres de Klee que es posava en moviment automàticament quan la gent pesava pel davant, a part d'aquest muntatge, també hi havia un per veure l'obra de Duchamp, una obra que s'havia de veure per un forat a la paret i donar voltes manualment a una roda petita en forma d'aranya.