Itàlia romana: diferència entre les revisions

Cada municipi roma va esdevenir com una petita Roma amb la seva representació i organització interna, el seu senat (els decurions vitalicis de l'[[ordo decurionum]]), les seves assembles populars (cada vegada menys freqüents), els seus magistrats locals elegits anualment per les assembles i més tard pel senat (''diumviri'' o ''quatorviri'' equivalents als cònsols i pretors; ''quinquennales'', equivalents a censors; ''aediles'' i ''quaestores''). El municipi posseïa un territori (''ager'') del qual era la capital, i sobre les altres ciutats o llogarets del municipi els magistrats tenien la mateixa autoritat que dins la ciutat. La [[Pompeia de civitate]] va assignar molts llogarets de la Gàl·lia Cisalpina al municipis propers; de [[Cremona]] i [[Màntua]] depenien ciutats mitjanes o petites situades a força distància; ''Beneventum'' abraçava part del territori dels hirpins, etc.Així cal distingir entre les ciutats municipals i les simples ciutats que depenien de la capçalera del municipi (''civitas fora'', ''conciliabula'', ''vici'', ''castella'', ''castrum'', etc.) si be algunes vegades també tenien una organització interior pròpia; algunes ciutats subordinades van sobrepassar a la capital però en van continuar dependent (per exemple ''[[Baiae]]'', tot i el seu creixement, va romandre dependència de ''[[Cumae]]''). El títol de colònia va perdre importancia doncs totes les ciutats tenien ciutadania, però es donava quant rebien colònies de ciutadans romans que reforçaven la ciutat, si be realment va esdevenir un títol honorari que no donava cap dret especial.

 

 

L'organització municipal va subsistir durant tot l'Imperi i encara després sota les lleis gòtica i llombarda, i van ser la base per la fundació de les comunes a l'edat mitjana. En el període cristià cada municipi va esdevenir seu d'un bisbe i els límits del bisbat o diòcesi coincidien amb els del municipi.