Consultor escènic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 28:
La consultoria escènica és una tasca d'equilibris (potser d'esquizofrènies), d'una banda ha de ser pont entre el món del teatre i el de l'edificació, com qui està amb un peu a cada costat de les dues ribes d'un riu. De l'altra, és actor quan està a l'escenari, tècnic quan projecta la pinta i espectador quan mira des de la butaca, però cap de les mirades ha de prevaler si volem que el teatre sigui equilibrat, teatral. A més se'l considera un "teatrero" quan està entre enginyers i sembla un enginyer quan està entre gent de teatre. I en aquest terreny de frontera, d'intrús en el món de la construcció, ha de ser capaç de conquerir un estatus que permeti que els seus criteris, els del teatre, prevalguin davant d'altres interessos molt poderosos, però que poc tenen a veure amb l'escena.
 
Molt diferent és la situació en altres països on, o bé per una llarga tradició (EUA) o bé per imposició legal (França i Canadà), el rol del consultor escènic no és discutit per ningú. A Espanya, en canvi, només és requerit en alguns grans projectes, en els més petits moltes vegades se'l considera innecessari, quan no una nosa o un luxe. I no obstant això no hi ha teatre gran ni petit, la màgia de la comunicació s'estableix cada nit en molts teatres entre l'actor i el públic, independentment delde seula tamanyseua mida o del seu equipament.
 
Facilitar que això passi, orquestrar que tots els implicats i mitjans posats a disposició d'un projecte (arquitectes, enginyers, acústics, diners, metres quadrats, terres, sostres, parets, fosses, barres, butaques, …) es posin al servei d'aquesta comunicació és el repte dels consultors escènics.