Quimotripsina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
mCap resum de modificació
Línia 97:
Tot i que, per determinar l’estructura primària d’una proteïna, és molt més senzill fer-ho a partir de la seqüència de [[DNA]] o de [[ARN missatger|RNA missatger]] que conté la seva informació per ser sintetitzada, és interessant realitzar la seqüenciació [[aminoàcid|d’aminoàcids]] partint de la mateixa proteïna per tal d’identificar possibles errors durant i després de la biosíntesi d’aquesta i també per relacionar quina és la seqüència de gens que la codifica.
Per tal de poder dur a terme aquesta seqüenciació, es necessiten proteïnes pures i s’han de determinar el número de cadenes que tenen; per tant, s’han de trencar els [[enllaç covalent|enllaços covalents]] (en cas que hi siguin) que uneixen les diverses cadenes polipeptídiques. La seqüenciació d’aquestes cadenes es realitza per la reacció d’Edman o per espectroscòpia de masses.
Amb la reacció d’Edman només es poden seqüenciar les cadenes polipeptídiques de menys de 30 o 40 aminoàcids. Les cadenes més llargues, doncs, s’hauran d’hidrolitzar per tal de trencar-les en fragments que puguin ser analitzats. Aquesta [[hidròlisi]] es pot dur a terme tant per mètodes químics com enzimàtics. La quimotripsina forma part del mètode enzimàtic i s’utilitza per hidrolitzar [[enllaç peptídic|enllaços peptídics]] del costat del COOH dels residus aminoàcids amb cadenes laterals apolars de gran tamanymida.
 
=== Evolució convergent ===