Revisió del 17:57, 8 feb 2014 modifica AvatBOT (discussió \| contribucions) Bots 28.347 edits m Robot: reemplaçament automàtic de text (-(1950) +(1950)) ← Edició anterior		Revisió del 12:05, 24 maig 2014 modifica desfés AvatBOT (discussió \| contribucions) Bots 28.347 edits m Bot: AvatBOT Edició següent →
Línia 7: El [[1951]], juntament amb [[Guillermo Cabrera Infante]] i [[Tomás Gutiérrez Alea]], Néstor Almendros fundà la Cinemateca de Cuba, clausurada per la dictadura de [[Fulgencio Batista]] el [[1954]]. El [[1955]], l'any en què a Cuba es llicencià en Filosofia i Lletres, Almendros marxà a [[Nova York]] a estudiar-hi cinema al [[New York City College]]. L'any següent, estudià a [[Roma]], al [[Centro Sperimentale di Cinematografica]]. El [[1957]] tornà als [[Estats Units]], on ensenyà espanyol al Vassar College (estat de Nova York) durant dos anys; mentrestant, dirigí peces teatrals d'estudiants hispans al [[Middlebury College]]. Després de la [[Revolució Cubana]] de [[1959]], Néstor Almendros tornà a l'illa, on rodà documentals per a l'Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematográfica (ICAIC), com ara ''Gent a la platja'', ([[1961]]). En desacord amb la dictadura comunista de [[Fidel Castro]], Almendros marxà de Cuba el [[1962]], i es dirigí a [[França]], animat per la ''[[nouvelle vague]]''. Hi dugué a terme una brillant carrera com a director de fotografia, amb pel·lícules com ara ''[[L'infant salvatge]]'' ([[1969]]), o ''La història d'Adéle'' ([[1975]]) de [[François Truffaut]] o totes les realitzades per [[Éric Rohmer]] entre [[1966]] i [[1976]] (''La col·leccionista'', ''La meva nit amb Maud'', ''El genoll de Clara'', etc.). Més endavant, alternà els seus treballs a França amb d'altres als Estats Units com ho foren les pel·lícules ''Dies del cel'', de [[Terence Malick]], amb la qual va obtenir un [[Oscar]] de fotografia el [[1978]], [[Kramer contra Kramer]] ([[1981]]), ''Sota sospita'' ([[1982]]) i ''[[Billy Bathgate]]'' ([[1991]]), de [[Robert Benton]], [[Le dernier métro]] ([[1980]]), de nou amb Truffaut, ''La decisió de Sophie'' ([[1982]]), d'[[Alan J. Pakula]] (per la fotografia de la qual fou nominat al premi Oscar el [[1983]]) o [[Pauline à la plage\|Paulina a la platja]] ([[1983]]), una altra vegada amb Rohmer. També codirigí el documental anticastrista ''Conducta impròpia'' ([[1984]]), amb [[Orlando Jiménez Leal]]. El [[1980]] publicà a França la seva autobiografia (''Un homme à la caméra''), on comenta que la seva fotografia per a la pel·lícula [[Dies del cel]], va estar molt influïda per les imatges del pintor nord-americà [[Andrew Wyeth]]. Línia 73: === Director === ''[[Una confusión cotidiana]]'', curtmetratge, codirigit amb [[Tomás Gutiérrez Alea]] (1950) ''[[Ritmo de Cuba]]'', curtmetratge documental ([[1960]]) ''[[Gente en la playa]]'' ([[1960]]) ''[[Escuelas rurales]]'', documental ([[1960]]) ''[[Nadie escuchaba]]'', documental, codirigit amb [[Jorge Ulla]] ([[1984]]) ''[[Mauvaise conduite]]'', documental, codirigit amb [[Orlando Jiménez Leal]] ([[1984]]) === D'Altres === ''[[Ritmo de Cuba]]'', curtmetratge documental, dirigit per Néstor Almendros ([[1960]]) ''[[Gente en la playa]]'', dirigida per Néstor Almendros (1960, productor) *''[[La Muette]]'', episodi de ''[[Paris vu par...]]'', dirigit per [[Claude Chabrol]] ([[1965]], director adjunt)

Néstor Almendros: diferència entre les revisions