Antoni d'Avinyó i de Moles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: questionaven > qüestionaven
Línia 20:
Fill de Simó d'Avinyó i de Maria de Moles, va seguir la carrera eclesiàstica i va ser prior de [[Sant Quintí de Mediona]], procurador de l'abat de [[Santa Maria de Ripoll]], abat de [[Santa Maria d'Arles]] i, des del [[6 de març]] de [[1440]], abat del [[Monestir de Montserrat]] succeint [[Marc de Villalba]]. Durant el seu mandat al front del monestir, i per influència de la reina [[Maria de Castella|Maria]], s'incorporaren uns monjos provinents de [[Montecassino]] que intentaren fer una reforma monàstica enfrontant-se internament i creant una mena de doble comunitat que Antoni d'Avinyó va haver de pacificar. A la mort d'aquest, la reina i els monjos cassinesos nomenaren abat Jaume de Faus, però el papa [[Nicolau V]] ho va anul·lar.
 
Durant la seva estança a la Generalitat, es celebraren les [[Corts de Tortosa (1442)|Corts de Tortosa]] de [[1442]] amb la reina [[Maria de Castella|Maria]] per absència del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons]]. L'únic punt a tractar era l'amença francesa al [[Rosselló]]. Va patir diversos ajornaments i protestes dels representants de Barcelona pel comportament i les formes de la reina, amb fets que questionavenqüestionaven la independència de la cambra. Finalment varen acabar en en febrer de [[1443]] sense cap interès, ja que les tropes franceses havien marxat cap a [[Normandia]].
 
En aquest període s'incorporà a l'escrivania de la Generalitat [[Jaume Safont]], persona clau en la redacció i compilació del dietari de la Diputació del General.