|
El terreny circumdant al castell era escarpat i pedregós, i dificultava l'emplaçament de les peces d'artilleria. No obstant això, els atacants van poder situar algunes d'elles després d'un turó davant de la porta. Més enrere es trobaven les botigues dels alts comandaments.
Va començar les hostilitats l'artilleria hispano-veneciana, obrint foc sobre les muralles amb [[basilisc]]s i [[Bombarda (arma)|bombardes]], que no obstant això no van produir l'efecte desitjat per la inestabilitat del sòl sobre el qual es van allotjar . Llavors va entrar en acció [[Pere Navarro (militar)|Pere Navarro]], un home que es faria cèlebre pel seu ús de les mines militars. Aquesta va ser una de les primeres vegades que les va emprar. Va aconseguir amb elles enderrocar un [[: Viccionari: és: llenç|llenç]] de muralla, obrint pas a l'atac de la infanteria, però aquesta es va trobar després ambenfront d'un segon mur, que els defensors havien aixecat després de localitzar la posició de les mines. Malgrat això es va seguir intentant, encara que sense èxit, l'assalt amb escales.
Els veterans geníssers de Sant Jordi eren dretansbons arquers i van repel·lir diverses ofensives disparant fletxes incendiàries i enverinades. Així mateix llançantLlançant pedres, vessant oli bullint sobre els enemics, i hissant,deixant caure (per després deixarhissar-los caure, amb) uns garfis (anomenats '' llops '' pels espanyols). A méspart d'aquesta tenaç defensa, també es van aventurar a realitzar incursions nocturnes en camp cristià, que van ser neutralitzades pels [[arcabús|arcabussers]] espanyols. Fins i tot van cavar un túnel des del castell fins al campament enemic, amb el que pretenien allotjardipositar barrils de pólvora i fer-los esclatar. No obstant aixòPerò van ser descoberts abans d'de poder executar l'acció.
Després de molts dies de connexionsincursions infructuoses dels espanyols, van provar sort els venecians. 2.000 d'ells es van emprar a fons en l'intent, però va ser en va.
La pertinaç resistència otomana estava allargant més del previst l'estada a Cefalònia, i en unes condicions molt desfavorables: inclemències meteorològiques, humitat marítima [[Salnitre|salnitrós]]marina, insalubritat (particularment perjudicial per ferits i malalts) i escassetat de queviures. Per posar remei a això l'últim punt, Gonzalo de Còrdova va enviar dos vaixells a [[Calàbria]] i Sicília respectivament que van tornar setmanes més tard amb provisions. Mentrestant, el carregament d'avellanes i castanyes d'un mercant naufragat a les rodalies va ajudar a pal·liar la fam de la tropa.
=== Assalt final ===
La situació era insostenible a llarg termini, tenint en compte a méspart, la proximitat de bases otomanes. Per això, cap a mitjans de desembre el Gran Capità va prendre la determinació d'executar un assalt definitiu.
Durant diversos dies es va emprar amb fortagran intensitat l'artilleria per castigar el més possible les muralles. I de nou Pere Navarro va contribuir a això-hi amb les seves mines. La nit anterior a l'assalt final no va cessar el bombardeig, al qual ess'hi va sumar el foc d'arcabusseria, de manera que els defensors la van passar la nit en blanc, en màxima alerta i esperant l'inici d'un assalt nocturn en qualsevol moment.
A l'alba del dia [[24 de desembre]] Còrdova va animar als seus homes amb vehements arengues i al·lusions als recents triomfs espanyols ena [[Regne de Nàpols|Nàpols]]. De seguit, amb ell entre ells, van emprendre la càrrega contra un dels murs que semblaven més febles. Amb ajuda d'escales i protegits amb [[rodela|rodeles]] van aconseguir arribar a l'[[adarb]]. EsAleshores vavatenir fer llavorslloc un combat duríssim, en què tots dos bàndols es van batre amb ferocitat, mentre s'acumulaven caiguts els morts i ferits.
El general espanyol va obrir un segon punt de xoc ena una altra posició del castell distant de l'anterior, per dividir així per dos la intensitat i eficàcia de la força jenízara. En ambdós llocs la lluita era aferrissada. Llavors Còrdova va portar un pont de fusta construït durant la nit anterior, i el dirigeixva dirigir a un tercer punt, pel qual van passar sobtadament cap a l'interior dedel Sant Jordicastell diverses capitanies de reserva que van trobar poca oposició, ja que la maniobra va sorprendre elsals otomans. El mateix general va acompanyar els seus homes en la lluita, que ja a l'interior es va decantar cap al costat cristià. El capità Gisdar i altres resistents van quedar acorralats en un reducte, però no es van rendir. Van lluitar amb coratge fins a la mort de l'últim home. Segurament tota la guarnició otomana va moriracabar morint en el setge de Cefalònia, encara que segons algunes fonts hi va haver unsalgun pocs superviventssupervivent. Les baixes hispano-venecianes van ser aproximadament centun centenar.
== Conseqüències ==
|
