Artàban V de Pàrtia: diferència entre les revisions

m
Corregit: príncep. Es probable > príncep. És probable
m (Corregit: la ma de > la mà de)
m (Corregit: príncep. Es probable > príncep. És probable)
Es va rebel·lar el [[209]] contra son germà [[Vologès VI de Pàrtia]] i es va apoderar de la part occidental del Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
 
La regió de Pèrsis ([[Pèrsia]]) era governada per la dinastia de prínceps del casal de Bazerandian i vers el [[208]] es va revoltar contra ells un noble de nom Papak, fill de Sassan, que va assolir el poder i fou proclamat príncep. EsÉs probable que els derrocats Bazerandian foren fidels a Vologès VI mentre Papak es va aliar a Artaban.
 
El [[216]] l'emperador Caracal·la va demanar a Artaban la mà de la seva filla, però Artaban va desestimar la petició. Això va irritar a Caracal·la que amb diversos pretexts va buscar la guerra amb els parts, i va entrar en el seu territori devastant la província d'[[Assíria]] i la de Mèdia [[Atropatene]]; las tombes dels reis a [[Arbela]] foren profanades i els ossos escampats (Caracal·la suposava que es tractava dels ossos dels reis arsàcides però a Arbela només hi podia haver reis d'Adiabene, si és que hi eren); el nobles parts fets presoners foren executats per ordre expressa del emperador. Caracal·la va ser assassinat el [[8 d'abril]] del [[217]] i des llavors els parts van passar al contraatac. La gran [[Batalla de Nisibis (217)|Batalla de Nisibis]] va durar dos dies i els parts obtingueren dos victòries seguides. El nou emperador Macrí va comprar la pau per cinquanta milions de dracmes i va retornar els territoris conquerits.
1.166.425

modificacions