Setge de Cefalònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 70:
Durant diversos dies es va emprar amb gran intensitat l'artilleria per castigar el més possible les muralles. I de nou Pere Navarro va contribuir-hi amb les seves mines. La nit anterior a l'assalt final no va cessar el bombardeig, al qual s'hi va sumar el foc d'arcabusseria, de manera que els defensors van passar la nit en blanc, en màxima alerta i esperant l'inici d'un assalt nocturn en qualsevol moment.
 
A l'alba del dia [[24 de desembre]] Còrdova va animar als seus homes amb vehements arengues i al·lusions als recents triomfs espanyols a [[Regne de Nàpols|Nàpols]]. De seguit, amb ell entre ells, van emprendre la càrrega contra un dels murs que semblaven més febles. Amb ajuda d'escales i protegits amb [[rodela|rodeles]] van aconseguir arribar a l'[[adarb]]. Aleshores vatenirva tenir lloc un combat duríssim, en què tots dos bàndols es van batre amb ferocitat, mentre s'acumulaven morts i ferits.
 
El general espanyol va obrir un segon punt de xoc a una altra posició del castell distant de l'anterior, per dividir així per dos la intensitat i eficàcia de la força jenízara. En ambdós llocs la lluita era aferrissada. Llavors Còrdova va portar un pont de fusta construït durant la nit anterior, i el va dirigir a un tercer punt, pel qual van passar sobtadament cap a l'interior del castell diverses capitanies de reserva que van trobar poca oposició, ja que la maniobra va sorprendre als otomans. El mateix general va acompanyar els seus homes en la lluita, que ja a l'interior es va decantar cap al costat cristià. El capità Gisdar i altres resistents van quedar acorralats en un reducte, però no es van rendir. Van lluitar amb coratge fins a la mort de l'últim home. Segurament tota la guarnició otomana va acabar morint en el setge de Cefalònia, encara que segons algunes fonts hi va haver algun supervivent. Les baixes hispano-venecianes van ser aproximadament un centenar.
 
== Conseqüències ==
L'armada espanyola va sortir de Cefalònia (ja sota control venecià) a mitjans de [[gener]] de [[1501]]. Algunes galeres es van quedar un temps a Corfú i la resta de la flota va anar a Sicília. Allà, la manca d'aliments i pagues va causar una vegada més malestar entre els soldats, que van tornar a crear grans problemes d'indisciplina, aldarulls i greus abusos contra els civils.
 
Tot i que sota la perspectiva estratègica global de la Mediterrània la victòria cristiana en Cefalònia no és de les més importants, va tenir en el seu moment assenyalat repercussions per als principals actors d'ellaparticipants. Va representar un precedent enal trencar la imbatibilitat de l'Imperi Otomà, que des de 1495 semblava imparable en el seu avanç per l'est d'Europa. Es va perdre així en part la por europeud'Europa al '' Gran Turc ''. Es va complir l'objectiu d'allunyar l'amenaça que planava sobre Itàlia i els enclavaments espanyols. Venècia va recuperar Cefalònia (que mantindria fins a [[1797]]) i va poder guanyar un temps indispensable per reposarrecuperar energies dinsper a la seva pugna particular amb els otomans.
 
Gonzalo Fernández de Córdoba va veure augmentada la seva fama com a militar i va rebre múltiples felicitacions i agraïments. I, en especial de la República de Venècia, que el va premiar amb el títol de '' gentilhome '', un sou vitalici i nombrosos i valuosos regals.
 
El Setge de Cefalònia guarda certes similituds tàctiques amb el desetge d'[[Ostia]], també dirigit pel Gran Capità, quatre anys enrereabans, durant la [[Primera Guerra d'Itàlia]]. L'esquema bàsic consistiriaconsistia aen exercir pressió sobre l'enemic tancat en tres punts: en el primer per provocar el desconcert, en el segon com estratagema per enganyar, i en el tercer per llançar l'assalt definitiu per sorpresa. En qualsevol cas, la decisió final que va prendre a l'illa ésde Cefalònia va ser una mostra de la capacitat que posseïa Gonzalo de Còrdova per idear solucions que li donessin la victòria en confrontacionssituacions aparentment estancades.
 
{{ORDENA:Cefalonia}}