Safa Giray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i un altra > i una altra |
m Corregit: si be tres > si bé tres |
||
Línia 8:
Salomònia, l'esposa de [[Basili III de Moscou]], amb la que es va casar quan tenia 25 anys en certa manera per imposició del seu pare [[Ivan III el Gran]] (que el va deixar triar entre 1500 dones russes) i era filla d'un obscur oficial de nom Yuri Saburof, descendent d'un emigrant tàtar de nom Munachet, no havia tingut fills i el gran príncep va decidir ingressar-la en un monestir a Suzdal. Encara que enclaustrada, als ull de l'església seguia sent la seva dona i va demanar ajut al metropolità Daniel. Basili III es va casar amb Elena, filla del refugiat Basili Glinski. Basili III va procedir a un canvi estètic per aparentar ser més jove i es va afaitar la barba. Va tractar d'anul·lar el matrimoni, cosa que el Papa li va oferir a canvi d'una croada contra els turcs i la unió de les esglésies, però Basili va donar llargues de manera cortès. Mentre l'emperador Maximilià havia mort i l'havia succeït [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. El ambaixador austríac fou el famós baró Herberstein, autor d'una descripció de [[Moscòvia]]. La treva amb Segimon de Polònia va seguir amb alguns incidents. Després de la campanya de 1525 els ambaixadors tàtars van arribar a Moscou i es va acordar la pau que va durar uns anys.
Safa Giray va jurar fidelitat a Rússia però ho va fer a contracor. Un dia va insultar l'enviat del gran príncep i aquest ho va agafar de pretext per reprendre la lluita la primavera del 1530 enviant un exèrcit a Kazan, com sempre amb una secció pel Volga, i una altra per terra manada per Ivan Belski, Miquel Glanski, i altres. Safa Giray va preparar la defensa i se li van unir 30.000 nogais que li va enviar el seu sobre Mamai, i també van arribar contingents xeremissos; es va construir una empallissada de fusta i una rasa a la plana d'[[Arsk]], des de Bulak a Kazanka; en segona línia es va fer una muralla de pedra i terra; després d'almenys cinc atacs sense èxit la cavalleria russa va rebre el suport de la infanteria desembarcada dels vaixells. i va seguir una dura lluita però els tàtars van lluitar de manera valenta; el cansament els va poder a la nit i un sentinella es va adormir i els russos van poder cremar l'empallissada de fusta i la ciutat fou assaltada; entre el foc que es va estendre i els russos, uns 60.000 tàtars i nogais van morir entre el qual un famós guerrer de nom Atalik que havia mort molts russos. Safa Giray es va retirar a Arsk. Però llavors els russos van descuidar la vigilància i els xeremissos es van apoderar dels seus canons (uns seixanta-sis) i municions i van matar als prínceps Obolenski i Dorogobuiski i altres cpas i els russos van haver d'abandonar la ciutat on quedaven 12.000 defensors, i la van assetjar; el príncep Belski (nebot de Basili III per part de mare), potser subornat, va signar la pau; al tornar a Moscou el seu oncle, irritat, el va fer matar però es va salvar per precs del metropolità però fou empresonat si
Kazan va enviar ([[1531]]) als prínceps Tagai, Tevkel i Ibrahim per oferir la submissió més abjecte i demanar perdó i Basili III la va concedir a canvi de l'alliberament de tots els presoners russos i la restitució dels canons i municions; Safa Giray no obstant va refusar signar si el canó i els presoners fets pel príncep Belski, no eren retornats igualment. Basili III només va acceptar si el tron de Kazan era ocupar altre cop per [[Shah Ali]], que fou acceptat pels delegats tàtars i van escriure demanant als notables de deposar a Safa Giray. Quan aquest ho va saber va ordenar matar a tots els presoners russos; la seva dona fou enviada amb el seu par Mamai; en el tumult que va seguir a la seva sortida alguns nogais i tàtars fidels de Safa Girai foren assassinats; un dels principals caps revolucionaris fou la princesa Gorkhanda, germana de Muhammad Amin.
| |||