Mitja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: A mitjans segle > A mitjan segle |
|||
Línia 5:
En català, el nom originari d'aquesta peça de roba fou ''calça''. En el [[segle XVI]], la ''calça'' (que cobria la cama de l'engonal als peus) es dividí, d'una banda, en una part superior, la ''calça'' simple, que tendí a fondre's amb la ''braga'' (la qual cobria l'abdomen i la cuixa); i, d'altra banda, una part inferior, la ''mitja calça''. Amb el temps, les zones centrals de la llengua simplificaren la dualitat terminològica ''braga''/''calça'' i ''calça'''/''mitja calça'' tot denominant ''calça'' la peça superior i ''mitja'' la peça inferior; les àrees laterals, en canvi, feren la simplificació tot conservant les denominacions originàries. El català ''mitja'' equival a l'anglès ''stocking'', esp. ''media'', fr. ''bas'', it. ''calza'', port. ''meia'', etc.
Tradicionalment les mitges fines eren de seda, i també n'hi havia de cotó; però entre les classes populars, i sobretot a pagès, predominaven les de llana o teixides. La coloració anà variant: en el segle XVIII podien ser blanques, roses o anar a joc amb el vestit; pels volts del 1800 predominen els colors blanc, carn i pastell. A
Cap al 1900 les mitges són de costura, element relacionat amb la tècnica de producció, però que de seguida afegeix un punt més de fascinació a la mitja femenina; els colors són el carn, el blanc o el negre. Als anys vint es viu l’apogeu del color carn, que restarà fins avui com un clàssic, i sorgeixen les mitges “metàl·liques”, lluents.
| |||