Omeies: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de caire tradicionalista > de caràcter tradicionalista |
m Corregit: al temps que > al mateix temps que |
||
Línia 96:
== Ascensió ==
Amb l'ajut de les tropes síries, [[Muàwiya I]] acabà l'[[anarquia]] inherent als sistemes d'organització tribal, posant les bases d'un autèntic [[Estat islàmic]]. Per aconseguir això, s'hagué d'enfrontar a nombroses revoltes, continuació de la guerra civil iniciada en temps d'Alí ibn Abi-Tàlib. Una vegada superada, es reprengué l'expansió de l'imperi, arribant a assetjar [[Constantinoble]] l'any [[668]]. Es conquereixen [[Rodes]] ([[672]]) i [[Creta]] ([[674]]), al mateix temps que es crea una base naval a la [[mar de Màrmara]], des d'on, entre 674 i [[680]], any en què va morir Muàwiya, es llençaren atacs anuals contra la capital de l'imperi bizantí.
Però el seu règim encara era precari, i l'arribada al poder del seu fill [[Yazid I]] va desencadenar noves revoltes. La xiïta, liderada per [[Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib|Hussayn]], fill menor d'Alí, fou reprimida fàcilment, i Hussayn, mort a [[Karbala]] per l'octubre de 680. Més gran fou la revolta [[quraixita]], liderada per [[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]], nét d'[[Abu-Bakr as-Siddiq]], i de caràcter tradicionalista. Aquesta coincidí amb la mort de Yazid ([[683]]) i, quaranta dies després, del seu successor [[Muàwiya II]] ([[684]]), cosa que convertí la revolta en una autèntica amenaça pel règim omeia.
| |||