Axel Springer: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Abendblatt - Haupteingang.jpg|thumb|esquerra|Seu de l'[[Hamburger Abendblatt|Abendblatt]] a Hamburg]]Després de la guerra va començar en publicar calendaris i la revista ''Kristall'' a ca son pare. Al 1946 va crear la seva societat Axel Springer AG que va publicar les revistes ''Constanze'' i ''Hörzu'', seguides el 1947 pel [[Hamburger Abendblatt]], el seu primer èxit econòmic major. Al 1950 ''Hörzu'' (programes de ràdio i més tard de televisió) va passar la marca del milió d'exemplars. El 1952 va seguir amb la creació del diari [[populisme|populista]] [[Bild]], que des de l'inici va reeixir en barrejar llenguatge senzill, fotos grans i una polarització i moralisme conservadors. Va esdevenir el diari amb la difusió més gran d'Europa. El 1953 va sortir els diaris [[Die Welt]], [[Das Neue Blatt]]” i poc després el diari de diumenge [[Welt am Sonntag]].

 

 

[[fitxer:Berlin, Kreuzberg, Rudi-Dutschke-Strasse, Axel-Springer-Hochhaus.jpg|esquerra|thumb|La seu de l'editorial Springer a Berlín.]]El 1964/65 va adquirir el diari populista ''Mittag'' i les revistes ''Bravo'' i ''twen'', la revista esportiva ''Kicker'' i l'editorial de [[Munic]] Kindler & Schiermeyer i així indirectament, el setmanari [[Der Spiegel]], del qual la línia redaccional centreesquerra no li agradava gens. El 1966 va llançar el mensual ''Eltern'', una revista pedagògica per als pares. El 1966 va inaugurar la seu del seu imperi a Berlín, al qual un any més tard va transferir tota l'administració. Mentrestant que actuà fora del seu país per a promoure la pau, en viatjar sovint a [[Israel]], a Alemanya la controvèrsia quant a la seva persona i l'impacte damunt l'opinió de les seves publicacions tentaculars va conèixer un apogeu. ''"Enteignet Springer"'' (trad.: Expropieu Springer) va ser un dels eslògans forts del moviment del estudiantí del [[maig 68]].<ref>Vegeu una reproducció d'un cartell a la [http://www.dhm.de/sammlungen/plakate/p94_3144.html Titel: Plakat der Außerparlamentarischen Opposition (APO) zur Anti-Springer Kampagne: Enteignet Springer] de la col·lecció del [[Deutsches Historisches Museum]]</ref> Intel·lectuals i escriptors, com el [[Gruppe 47]] van mobilitzar-se també contra el que era sentit com un poder excessiu no gaire conforme amb la [[llibertat de premsa]]. La reacció ultraconservadora dels diaris de Springer, i sobretot de ''Bild,'' a la mort de l'estudiant [[Benno Ohnsorg]] durant una manifestació de protesta el 1967 i l'atemptat de [[Rudi Dutschke]] el 1968 van suscitar reaccions vives i de vegades violentes. El moralisme dogmàtic del grup de premsa, l'oposició als moviments d'emancipació de la religió, del feminisme i de l'activisme gai contribuí a una ruptura entre generacions.