Revisió del 16:43, 26 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: et. Al 1988 > et. El 1988 ← Edició anterior		Revisió del 16:43, 26 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: et. Al 1988 > et. El 1988 Edició següent →
Línia 19: Una altra de les grans contribucions al concepte modern de programoteca va ser la innovació de [[subrutina\|subprograma]] de [[FORTRAN]]. Aquests poden ser compilats amb independència els uns dels altres, el compilador no té un [[enllaçador]], de manera que la revisió de tipus entre els subprogrames resulta impossible (Wilson et. El 1988:126). Finalment, s'ha de parlar de la influència que [[Simula\|Simula 67]] va tenir en el concepte de 'programoteca'. ''Simula'' és el primer llenguatge de [[programació orientada a objectes]], i les seves [[Classe (informàtica)\|classes]] són gairebé idèntiques que el concepte actual que s'utilitza en [[Llenguatge de programació Java\|Java]], [[C++]] i [[C Sharp\|C #]]. El concepte de classe de ''Simula'' va ser també l'origen del "''paquet''" a [[Llenguatge de programació Ada\|Ada]] i el "''mòdul''" de [[Modula-2]] (Wilson et. AlEl 1988: 52). Tot i haver estat desenvolupat el 1965, les classes de ''Simula'' podien ser incloses en fitxers de programoteca i afegides en temps de compilació (Wexelblat 1981:716). == Tipus ==

Biblioteca informàtica: diferència entre les revisions