Companyia de Jesús: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: femenina == Al 1523 > femenina == El 1523
m Corregit: Loiola. Al 1533 > Loiola. El 1533
Línia 81:
 
== La possible branca femenina ==
El 1523, [[Elisabet Ferer de Roser]] va conèixer un jove Ignasi de Loiola, quan aquest predicà a l'[[església dels Sants Just i Pastor]]. Després de comentar-ho amb el seu espòs, el mercader Pere Joan Roser, van decidir convidar-lo a casa seva. Ben aviat Elisabet es va convertir en una fervent deixebla i benefactora de Loiola. AlEl 1533, de retorn del seu viatge a [[Terra Santa]], Ignasi volgué formar-se i Elisabet Roser, com era coneguda, i el seu marit s'oferiren a contribuir a pagar-li els estudis. Així es preparà per entrar, als 35 anys, a la [[Universidad de Alcalá (històrica)|universitat d'Alcalà d'Henares]]. Elisabet l'ajudà novament quan, acabats els estudis a Alcalà i a [[universitat de Salamanca|Salamanca]], anà a estudiar teologia a París. La correspondència que mantingueren mentre Ignasi estava a París i Venècia, ciutat on rebé l'orde sacerdotal, permeté que Isabel estigués informada dels processos i de les dificultats en la creació de la Companyia de Jesús.
 
Elisabet quedà vídua poc després de l'elecció de Loiola com a general de la nova Companyia i fou aleshores quan pensà en la possibilitat de posar-se sota l'obediència del seu mestre espiritual i, malgrat les reticències de Loiola, ella va viatjar a Roma per posar-se a les seves ordres. En la seva trobada a la ciutat santa, Ignasi va pensar en la possibilitat que Roser dirigís, com a superiora, les cases que havia fundat per a noies penedides. Però Elisabet desitjava ser la primera dona admesa a la Companyia de Jesús i quedar vinculada a Ignasi amb el vot d'obediència. Loiola, va posposar la decisió durant dos anys. Davant l'actitud reticent de Loiola, Elisabet es dirigí directament al papa [[Pau III]], de qui depenia la Companyia de Jesús i li demanà que exigís a Loiola que li permetés fer vots solemnes per tal que pogués pertànyer a la Congregació. Sembla que el dia de Nadal de 1543, Elisabet Roser i dues companyes seves van pronunciar davant d'Ignasi els vots que les vinculaven a la Companyia, fet que obria la porta a la fundació de la línia femenina de la Companyia de Jesús.