Consell Privat del Regne Unit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sentència. Al 2006 > sentència. El 2006
m Corregit: Comuns. Al 1657 > Comuns. El 1657
Línia 8:
El [[witenagemot]] va ser un equivalent primerenc del Consell Privat. Durant els regnats dels [[Dinastia normanda|reis normands]], la [[Corona Anglesa]] rebia consell de la [[cort reial]] o [[Curia Regis]], que consistia en [[magnat (alta noblesa)|magnats]], [[eclesiàstic]]s i alts oficials. El cos inicialment s'ocupava d'aconsellar al Sobirà sobre legislació, administració i justícia.<ref>Dicey, pp. 6–7.</ref> Posteriorment, diferents cossos nous assumirien les diverses funcions cortesanes. Les corts de justícia s'ocuparen de dispensar justícia, mentre que el [[Parlament d'Anglaterra|Parlament]] esdevingué la suprema legislatura del reialme.<ref>Dicey, p. 24.</ref> Malgrat això, el Consell retingué el poder d'escoltar les disputes legals, tant en primera instància com en l'apel·lació.<ref>Dicey, pp. 12–14.</ref> A més, les lleis fetes pel Sobirà sota admonició del Consell, més que no el del Parlament, eren acceptats com a vàlid.<ref name="gay-p2">Gay, p. 2.</ref> Els reis poderosos sovint els cos per circumvalar les corts i el Parlament.<ref name="gay-p2"/> Per exemple, a un comitè del Consell, que després esdevindria la [[Cambra Estrellada|Cort de la Cambra Estrellada]], durant el segle XV se li va permetre realitzar qualsevol càstig llevat de la [[pena de mort|mort]], sense estar lligat al procediment normal de la cort.<ref>Maitland, pp. 262–3.</ref> Durant el regnat d'[[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]], el Sobirà, sota el suggeriment del Consell, se li permeté publicar lleis per la mera proclamació. La preeminència legislativa del Parlament no es restaurà fins a la mort d'Enric VIII.<ref>Maitland, p. 253.</ref> Encara que el Consell Reial va retenir les seves responsabilitats legislatives i judicials, esdevingué principalment un cos administratiu.<ref>Goodnow, p123</ref> El Consell estava format per cuaranta membres al 1553,<ref>Maitland, p. 256.</ref> però el Sobirà descansava en un comitè menor, que finalment es convertiria en el [[Govern del Regne Unit|Govern]] actual.
 
A finals de la [[Guerra Civil Anglesa]] s'aboliren la monarquia, la Cambra dels Lords i el Consell Privat. L'altra cambra del [[Parlament del Regne Unit|Parlament]], la [[Cambra dels Comuns d'Anglaterra]], instituí un [[Consell d'Estat Anglès|Consell d'Estat]] per executar lleis i dirigir la política administrativa. Els 41 membres del Consell eren elegits entre els Comuns; el cos estava presidit per [[Oliver Cromwell]], el dictador militar ''[[de facto]]'' de la nació. Al 1653 però, Cromwell esdevingué [[Lord Protector]], i el Consell va ser reduït a entre 13 i 21 membres, tots ells elegits pels Comuns. AlEl 1657 els Comuns van donar a Cromwell poders encara majors, alguns dels quals eren reminiscents dels que anteriorment havien gaudit els monarques. El Consell va passar a ser conegut com el [[Consell Privat del Protector]]; i els seus membres eren nomenats pel Lord Protector, subjectes a l'aprovació del Parlament.<ref name="plant">{{ref-web|cognom=Plant |nom=D |url=http://www.british-civil-wars.co.uk/glossary/council-state.htm |títol=The Council of State |obra=British Civil Wars, Commonwealth and Protectorate, 1638–60 |any=2007 |consulta= 11 setembre 2008 }}</ref>
 
Al 1659, poc abans de la [[Restauració anglesa|restauració de la monarquia]], el Consell Protector va ser abolit.<ref name="plant"/> [[Carles II d'Anglaterra|Carles II]] restaurà el Consell Privat reial, però, igual que els [[dinastia Estuard|monarques estuards]], escollí descansar en un petit comitè de consellers.<ref>Warshaw, p. 7.</ref> Sota el regnat de [[Jordi I de la Gran Bretanya|Jordi I]] es concedí més poder a aquest comitè. En aquest moment començaren a trobar-se en absència del Sobirà, comunicant-li les seves decisions en finalitzar les trobades. Amb tot, el Consell Privat Anglès, com a unitat, deixà de ser un cos de consellers confidencials pel Sobirà; la seva funció passà a un comitè del Consell, ara conegut com el Cabinet.<ref>Gay and Rees, pp. 2–3.</ref>