Erard de la Mark: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: bisbes]]. Al 1537 > bisbes]]. El 1537
Línia 44:
[[Fitxer:Liège - Palais des Princes-Evêques.jpg|thumb|esquerra|Lieja, façana principal del palau dels prínceps-bisbes]]Després d'un període turbulent de guerres, Erard de la Mark, un noble adinerat, va restaurar la pau com que era un home polític hàbil que tenia relacions a moltes corts europees i al [[Vaticà]]. Contràriament als seus antecessors del [[segle XIV]], [[Adolf de la Mark|Adolf]] i [[Engelbert de la Mark]], bel·licosos i poc erudits, que van deixar records dolorosos al principat per a les seves exaccions sense mercè i llur [[absolutisme]] sense compromisos, Erard era un adepte de les idees de l'[[humanisme]]. «Tornà l'home al centre de la creació.»<ref>Joseph Deckers, Vie culturelle, artistique et religieuxe du VII au XV siècle, in: Jacques Stiennon (redacció), ''Histoire de Liège'', Toulouse, Privat, 1991, pàgina 128, ISBN 2-7089-4724-9</ref>
 
Estimulà les arts i les ciències. [[Erasme de Rotterdam]] va dedicar-li unes de les seves obres. Va nomenar un altre humanista, Jerôme Àlexandre com el seu canceller. Va contribuir a la renaixença de la ciutat de Lieja en encarregar l'arquitecte [[Arnold van der Mulcken]] de reconstruir el [[Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja|palau dels prínceps-bisbes]]. AlEl 1537 va enviar el pintor de la cort, [[Lambert Lombard]], junts amb el cardenal [[Reginald Pole]] a [[Roma]] per a adquirir obres d'art per al principat. Fora de Lieja, va embellir la seva residència d'estiu, el [[Prinsenhof]] a [[Kuringen]] i va ser un mecenes per a l'[[Abadia d'Herkenrode]]. El seu escut es troba sempre damunt al portal d'aquesta abadia. També volia crear una universitat, però la [[Universitat Catòlica de Lovaina]], àvida del seu monopoli, va oposar-se ferotgement. La [[Universitat de Lieja]] només podrà crear-se tres segles més tard sota el regne de [[Guillem I dels Països Baixos]]. Tot i ser [[humanisme|humanista]], va castigar durament els protestants. Sota el seu regne, els primers «herètics» van ser executats al [[1528]]. Va ofegar amb sang els animadors d'un moviment de la població famolenca, els anomenats ''Rivageois''.
 
A l'inici, va mantenir una política d'estricta neutralitat del principat de Lieja, entre els [[ducat de Borgonya|ducs de Borgonya]] i el rei de [[França]]. Quan les seves relacions amb [[Francesc I de França]] van deteriorar-se, va triar el costat de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. Així va jugar un paper diplomàtic important en la designació de Carles V en lloc del seu concurrent Francesc I. Els estats de Lieja no van gaire apreciar aquesta política, i un dels seus successors, [[Gerard de Groesbeek]] va haver de tornar a instaurar la neutralitat del principat al 1577.<ref>Heinrich Neu, [http://www.deutsche-biographie.de/sfz13517.html Erhard (Eberhard) von der Mar(c)k], ''Neue Deutsche Biographie (tom 4)'', 1959, pàgina 577 ss.</ref>