Esmalt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: deixa enrera els > deixa enrere els
Línia 113:
A partir dels segles XII i XIII d.C., la producció més important d'esmalts a Europa va ser a la ciutat de [[Llemotges|Limoges]], al centre de França. Aquest centre va abastir de peces en esmalt ''Champlevé'' tota l'edat Mitja. Principalment, les peces que produïen eren: arquetes,reliquiaris, calzes, píxides, bàculs, creus, navetes... i tot tipus d'objectes religiosos pel culte. A la regió del Llemosí es conserven moltes d'aquestes peces'' in situ.'' A la península Ibèrica hi havia el taller de Silos que tenia molta influència mossàrab. Altres grans centres productors d'esmalt van ser les escoles del Mosa i el Rin, que tenien una major qualitat artística i tècnica però no són tant conegudes.
 
A finals del segle XIII, amb l'arribada de l'art [[Gòtic català|Gòtic]] s'imposa una nova idea que diu que l'art ha de ser llum i que amb la llum s'arriba a Déu. Així doncs, es deixa enreraenrere els esmalts romànics opacs per deixar pas a les vidrieres gòtiques. Aquest canvia es devia a dues raons tècniques: el coneixement de les pastes vítries i els òxids colorants i el metall de base, el coure. Durant el Gòtic, l'economia permet a l'Església utilitzar la plata, que s'adequa bé als nous vidres transparents. El vidre evoluciona, es perfecciona i gràcies a les investigacions dels mestres vidriers, la paleta s'enriqueix com poden ser: el blau cobalt, el verd maragda o vermells intensos. També es durant el Gòtic que apareix la tècnica del baix relleu. Imp
 
revisiblement, l'hegemonia artística de Llemotges decau i Itàlia agafa el relleu, principalment als tallers de Siena. Per raons històriques i polítiques, Catalunya s'incorpora a