Gaèlic manx: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
m Corregit: Ghailck. Al [[1800 > Ghailck. El [[1800 |
||
Línia 21:
Al [[segle V]], els [[goidèlic]]s o gaèlics, procedents d'[[Irlanda]], van envair l'[[illa]] i hi van dur la seva llengua cèltica, que amb els segles va evolucionar fins a conformar el gaèlic manx. L'aïllament de l'illa de la [[gaèlic|parla gaèlica]] i la dependència d'[[Anglaterra]] des del [[segle XIV]] va provocar que la [[escriptura|llengua escrita]] (principi del [[segle XVII]]) adoptés una grafia basada en l'[[anglès|anglesa]] i no pas en la gaèlica.
El manx data dels voltants del segle V i els seus parlants l'anomenaven '''Yn Ghaelg''' / Yn Ghailck.
Al mateix temps que es feien els primers estudis seriosos sobre la llengua, aquesta començà a declinar. Segons es creu, dels 21.000 adults censats a l'illa el [[1817]], només 7.000 comprenien millor l'anglès que el manx, i els altres 14.000 tenien coneixements minsos d'anglès. Segons el cens del [[1831]], l'illa tenia 40.985 habitants, d'ells 3.153 no sabien llegir ni escriure, i 8.199 podien amb prou feines escriure. El [[1875]] el cornuallès [[Henry Jenner]] va fer el primer cens lingüístic tot enviant un qüestionari als capellans de l'illa. El nombre de parlants era 12.350, la gran majoria gent d'edat avançada, cosa que explica la ràpida davallada en nombre. El 1901 el nombre de parlants només era de 4.657 (el 10% de la població de l'illa), i d'ells només 970 monolíngües.
| |||