Lavrenti Béria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Soviètica. Al 1941 > Soviètica. El 1941
m Corregit: 1953]]. Al 1935 > 1953]]. El 1935
Línia 44:
El 1926, Bèria esdevingué cap de l'OGPU Georgià i va conèixer al també georgià [[Ióssif Stalin]], convertint-se en un aliat de Stalin en el seu ascens del poder dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]] i del règim soviètic. El 1931 Bèria esdevingué Secretari del Partit Comunista de Geòrgia, i a l'any següent, de tota la regió transcaucàsica, fins a arribar a ser membre del [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]] del Partit Comunista al 1934. En aquests moments començà a atacar els seus companys del Partit Comunista de Geòrgia, dirigint-se en particular cap a [[Gaioz Devdariani]], Ministre d'Educació de l'RSS de Geòrgia. Bèria ordenà la mort dels germans de Devdariani, George i Xalva, que ocupaven càrrecs importants a la Txeka i al Partit Comunista, respectivament. Gaioz Devdariani va ser acusat de violar l'Article 58, a l'haver portat a terme activitats contra-revolucionàries; sent executat al 1938. Fins i tot quan va abandonar Geòrgia, Bèria va controlar el Partit Comunista de la república fins al moment de la seva eliminació al [[1953]].
 
AlEl 1935, Bèria era un dels subordinats de Stalin en qui aquest confiava més. Cimentà el seu lloc al costat de Stalin amb un llibret titulat ''Sobre la història de les organitzacions bolxevics al Transcaucas'', a on la que enfatitzava el paper de Stalin. Quan al 1934 Stalin inicià la [[Gran Purga|purga]] del Partit Comunista i del govern, després de l'assassinat de [[Sergei Kirov]], Bèria inicià les purgues al Transcaucas.
 
{{cita|''Que els nostres enemics sàpiguen que qualsevol que provi d'aixecar una mà contra la voluntat del nostre poble, contra la voluntat del Partit de [[Vladímir Lenin|Lenin]] i [[Stalin]], serà esclafat i destruït sense pietat|Lavrenti Bèria, juny de 1937}}