Diferència entre revisions de la pàgina «M3 Stuart»

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Corregit: 60]]. Al 1943 > 60]]. El 1943
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-el primer en +el primer a ))
m (Corregit: 60]]. Al 1943 > 60]]. El 1943)
[[Fitxer:M3-Stuart-Fort-Knox-1.jpg|thumb|200px| M-3 en [[Fort Knox]], 1942.]]
 
La [[Unió Soviètica]], l'altra principal receptora del M3, va estar fins i tot més descontenta amb el tanc, considerant-ho poc armat, poc blindat, propens a ser abatut i massa sensible a la qualitat del combustible. El motor radial utilitzat en el M3 requeria combustible d'alt [[octanatge]]. No obstant això, el M3 era superior als tancs lleugers soviètics anteriors a la guerra, com el [[T-60]]. AlEl 1943, l'Exèrcit Roig va provar el M5 i va decidir que el disseny actualitzat no era molt millor que el M3. Menys necessitats que al 1941, els soviètics van rebutjar l'oferta nord-americana de subministrar el nou model. Els M3 van romandre en servei amb l'[[Exèrcit Roig]] fins al 1944.
 
En l'[[Exèrcit dels Estats Units]], el M3 va aparèixer en combat per primera vegada a les [[Filipines]]. Un reduït nombre va lluitar en la [[Campanya de la península de Batan]]. Quan l'Exèrcit dels Estats Units es va unir a la [[Campanya del Nord d'Àfrica]] a la fi de 1942, les unitats Stuart formaven una important part de la seva força blindada. Després de la desastrosa [[Batalla del pas de Kasserine]], on els M3 i M5 es van enfrontar als [[Panzer IV]] i [[Panzer VI Tiger|Tiger]] alemanys, els Estats Units van seguir el pla britànic i van desfer la majoria de batallons de tancs lleugers, dedicant els Stuart a labors de reconeixement i exploració.
1.125.320

modificacions