La construcció de ferrocarrils al [[Regne Unit]] va començar a principis del [[segle XIX]]. AlEl [[1854]] ja s'havien construït fora del centre de [[Londres]] sis estacions terminals de línies diferents: London Bridge, Euston, Paddington, King's Cross, Bishopsgate i Waterloo. Tan sols l'estació de Fenchurch Street era dins de l'actual districte de [[Ciutat de Londres]]. La congestió del trànsit a la ciutat i rodalies havia crescut significativament, en part perquè els passatgers dels ferrocarrils tenien l'obligació de continuar els seus trajectes per carretera per arribar al centre de la ciutat. Durant la [[dècada del 1830]] va aparèixer la idea de construir un ferrocarril subterrani per enllaçar la [[Ciutat de Londres]] i les principals estacions terminals, però no va ser fins a la [[dècada del 1850]] que es va prendre la idea seriosament com a solució per a descongestionar el trànsit.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Green |nom= Oliver |títol= The London Underground: An Illustrated History |editorial= Ian Allan Ltdl |lloc= London |data= 1987 |isbn= 0711017204}}</ref>
