Viquipèdia

Dinucleòtid de nicotinamida i adenina: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: ref> Al 1939 > ref> El 1939
m Corregit: ref> Al 1938 > ref> El 1938
Línia 130:
[[Fitxer:ArthurHarden.jpg|right|thumb|200px|Arthur Harden, co - descobridor del NAD]]
El coenzim NAD{{sup|+}} va ser descobert pels bioquímics britànics [[Arthur Harden]] i William Youndin al 1906.<ref>{{cite journal | first = A | last = Harden | coauthors = Young, WJ | title = The Alcoholic Ferment of Yeast-Juice | work = Proceedings of the Royal Society of London | edition = Series B, Containing Papers of a Biological Character | volume = 78 | number = 526 | month = October | year = 1906 | pages = 369–375}}</ref> Aquests bioquímics van observar que afegint un extracte de llevat bullit i filtrat accelerava considerablement la fermentació alcohòlica en extractes de llevats no bullits. Van anomenar coferment al factor no identificat responsable d'aquest efecte. Mitjançant una llarga i dificultosa purificació d'extractes de llevats, [[Hans von Euler-Chelpin]] va identificar aquest factor estable al la calor com a un nucleòtid sucre fosfat.<ref>{{cite web | url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1929/euler-chelpin-lecture.pdf | title = Fermentation of sugars and fermentative enzymes | work = Nobel Lecture, 23 May 1930 | accessdate=2007-09-30 | publisher = Nobel Foundation|format=PDF}}</ref> El 1936, el científic alemany [[Otto Heinrich Warburg]] va mostrar la funció del coenzim en la transferència d'hidrurs i va identificar la nicotinamida com a l'emplaçament de les reaccions redox.<ref>{{cite journal |author=Warburg O, Christian W.|title=Pyridin, the hydrogen-transferring component of the fermentation enzymes (pyridine nucleotide) |journal=Biochemische Zeitschrift |volume=287 |year=1936 |page=291}}</ref>
AlEl 1938 es va identificar una font de nicotinamida, quan Conrad Elvehjem va purificar niacina a partir del fetge i va demostrar que aquesta vitamina conté àcid nicotínic i nicotinamida.<ref>{{cite journal |author=Elvehjem CA, Madden RJ, Strong FM, Woolley DW. |title=The isolation and identification of the anti-black tongue factor |journal=J. Biol. Chem. |volume=123 |issue=1 |pages=137–49 |year=1938 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/123/1/137.pdf|format=PDF}}</ref> El 1939, va aportar el primer argument de pes que sostenia que la niacina s'utilitzava per a sintetitzar el NAD{{sup|+}}.<ref>{{cite journal |author=Axelrod AE, Madden RJ, Elvehjem CA, |title=The effect of a nicotinic acid deficiency upon the coenzyme I content of animal tissues |journal=J. Biol. Chem. |volume=131 |issue=1 |pages=85–93 |year=1939 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/131/1/85.pdf|format=PDF}}</ref> A principis dels anys 40, [[Arthur Kornberg]] realitzà una altra contribució important en la comprensió del metabolisme del NAD{{sup|+}}, essent el primer en detectar un enzim en una via de biosíntesi.<ref>{{cite journal |author=Kornberg, A. |title=The participation of inorganic pyrophosphate in the reversible enzymatic synthesis of diphosphopyridine nucleotide |journal=J. Biol. Chem. |volume=176 |issue=3 |pages=1475–76 |year=1948 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/176/3/1475.pdf|format=PDF}}</ref> Posteriorment, al 1949, els bioquímics americans Morris Friedkin i Albert L.Lehninger van demostrar que el NADH unia vies metabòliques, per exemple, el cicle de Krebs amb la síntesi d'ATP per fosforilació oxidativa.<ref>{{cite journal |author=Friedkin M, Lehninger AL. |title=Esterification of inorganic phosphate coupled to electron transport between dihydrodiphosphopyridine nucleotide and oxygen |journal=J. Biol. Chem. |volume=178 |issue=2 |pages=611–23 |date=1 April 1949|url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/178/2/611 }}</ref> Finalment, al 1959, Jack Preiss i Philip Handler van descobrir els intermediaris i els enzims involucrats en la biosíntesi del NAD{{sup|+}},<ref>{{cite journal |author=Preiss J, Handler P. |title=Biosynthesis of diphosphopyridine nucleotide. I. Identification of intermediates |journal=J. Biol. Chem. |volume=233 |issue=2 |pages=488–92 |date=1 August 1958|pmid=13563526 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/233/2/488 }}</ref><ref>{{cite journal |author=Preiss J, Handler P. |title=Biosynthesis of diphosphopyridine nucleotide. II. Enzymatic aspects |journal=J. Biol. Chem. |volume=233 |issue=2 |pages=493–500 |date=1 August 1958|pmid=13563527 |url=http://www.jbc.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=13563527 }}</ref> és per això que la síntesi de novo del NAD{{sup|+}} sovint s'anomena via de Preiss-Handler, en el seu honor.
Els diferents papers del NAD(P) no relacionats amb redox s'han descobert recentment.<ref name=Pollak/> La primera d'aquestes funcions en ser identificada (als anys 60) va ser la funció del NAD{{sup|+}} com a l'ADP-ribosa donador a les reaccions de l'ADP-ribosilació.<ref>{{cite journal |author=Chambon P, Weill JD, Mandel P |title=Nicotinamide mononucleotide activation of new DNA-dependent polyadenylic acid synthesizing nuclear enzyme |journal=Biochem. Biophys. Res. Commun. |volume=11 |pages=39–43 |year=1963 |pmid=14019961 |doi=10.1016/0006-291X(63)90024-X}}</ref> Estudis posteriors realitzats durant els anys 80 i 90 van revelar les activitats dels metabòlits del NAD{{sup|+}} i del NADP{{sup|+}} en la senyalització cel·lular – com per exemple l'acció de l'ADP-ribosa cíclica, que es va descobrir al 1987.<ref>{{cite journal |author=Clapper DL, Walseth TF, Dargie PJ, Lee HC |title=Pyridine nucleotide metabolites stimulate calcium release from sea urchin egg microsomes desensitized to inositol trisphosphate |journal=J. Biol. Chem. |volume=262 |issue=20 |pages=9561–8 |date=15 July 1987|pmid=3496336 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/262/20/9561 }}</ref> El metabolisme del NAD{{sup|+}} és encara al segle XXI una àrea important de recerca. L'inetrès dels científics pel NAD{{sup|+}} ha augmentat considerablement amb la descoberta (realitzada per Shinichiro Imai i col·laboradors al Massachussets Institute of Techonolgy al 2000) de les proteïnes diacilcetases dependents de NAD anomenades sirtuines.<ref>{{cite journal |author=Imai S, Armstrong CM, Kaeberlein M, Guarente L |title=Transcriptional silencing and longevity protein Sir2 is an NAD-dependent histone deacetylase |journal=Nature |volume=403 |issue=6771 |pages=795–800 |year=2000 |pmid=10693811 |doi=10.1038/35001622}}</ref>
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Dinucleòtid_de_nicotinamida_i_adenina»