Paul von Hindenburg: diferència entre les revisions

Tanmateix, amb l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]], Hindenburg tornà a l'activitat. Dirigí la [[Batalla de Tannenberg (1914)|Batalla de Tannenberg]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cornish |nom=Nik |títol=The Russian Army 1914-18 |url=http://books.google.es/books?id=m6F2_4BDSm0C&pg=PA5&dq=Tannenberg+24+august+1914&hl=ca&sa=X&ei=3XflUt2yDK6n0wXHi4HACQ&ved=0CHUQ6AEwCQ#v=onepage&q=Tannenberg%2024%20august%201914&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2001 |pàgines=5 |isbn=1841763039}}</ref> ([[Prússia Oriental]], [[1914]]) i en sortí victoriós contra l'exèrcit [[Rússia|rus]]. Al [[novembre]] de [[1914]] fou ascendit a [[Mariscal de Camp (Alemanya)|mariscal]] i comandant suprem de l'est, on entre [[1914]] i [[1916]] aconseguí unes victòries brillants sobre els russos. AlEl [[1916]], juntament amb el [[Mariscal de Camp (Alemanya)|mariscal]] [[Erich Ludendorff]] fou nomenat cap de l'[[Estat Major]]. Davant la pèrdua de Poder del [[Reichstag]] i el canceller, Hindenburg i Ludendorff exerciren el poder real, juntament amb l'[[emperador]] [[Guillem II de Prússia|Guillem II]]. La [[historiografia]] ha anomenat aquest govern la ''dictadura silenciosa''. L'extenuació de l'economia alemanya i l'entrada dels [[Estats Units d'Amèrica]] a la guerra complicaren la situació i Ludendorff abandonà el seu càrrec el [[setembre]] de [[1918]] davant la derrota imminent. Hindenburg hi situà al seu lloc [[Wilhelm Groener]], un assistent lleial. Al final, l'avanç implacable de les forces aliades forçaren el nomenament del príncep [[Max von Baden]] com a nou canceller que havia de negociar la pau. Igualment, Hindenburg pressionà el [[kàiser]] perquè abdiqués abans que una [[revolució]], conseqüència immediata de la derrota, proclamés la [[república]]. La [[revolució]] arribà el [[9 de novembre]] de [[1918]] i [[Guillem II de Prússia|Guillem II]] hagué d'abdicar davant el perill de [[guerra civil]] i radicalització de la revolució.