Mirall: diferència entre les revisions

Els primers espills consistien d'una planxa polida de [[metall]], normalment [[plata]]. Els miralls moderns consisteixen d'una capa prima d'[[alumini]] dipositat sobre una planxa de vidre la qual protegeix l'alumini i fa a l'espill més durador.

 

Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i [[romana]]. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment [[coure]], [[plata]] o [[bronze]], a aquest procés se'l coneix pel nom de plateig. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics.

Durant l'alta [[Edat Mitjana]] l'ús del mirall era estrany, fins que en el s. XIII s'inventà la fabricació dels de [[vidre]] i de [[quars|cristall de roca]] sobre llàmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins el s. XVIII.

Els miralls dels instruments òptics estan aluminitzats per la part exterior. L'única protecció és la capa d'òxid d'alumini del mateix aluminitzat.

 

Els miralls plans són aquells formats per una supefície plana reflectora.

La imatge formada ens els miralls plans té una sèrie de característiques: