Extremeny: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Diptongació]] frequent: ''priessa > Diptongació]] freqüent: ''priessa
mCap resum de modificació
Línia 63:
'''Trets propis extremenys'''
* Terminació generalitzada de -r llatina en -l: ''rompel, trael, ardol, abriol,...''
* Conservació de les consonants sonores ''-s-'' i ''-z-'', com en el portuguès o el català. Aquesta conservació s'ha mantingut tradicionalment de forma sistemàtica i amb perfecta correspondència etimològica a [[Serradilla]] i en una curiosa versió "ceceant" en el recentment extint dialecte chinato de [[Malpartida de Plasencia]]. Però en moltes localitats repartides per tot el territori alt-extremeny (des de [[Madroñera]] al [[El Rebollar (comarca)|Rebollar]]) es donen lexicalitzacions que poden arribar a ser en alguns molt abundants, arribant quasi a la sistematització del tret, pel que el més probable és que en un pasatpassat no moltgaire allunyatllunyà aquest tret estigués generalitzat per la zona. De fet seses pot seguir el desgast d'aquest tret comparant les abundants lexicalitzacions de la parla de Madroñera registrades en les enquestes de l'ALPI en elsals anys 30 amb les que es trobaren en dècades posteriors. La z sonora es pronunciaria interdental, semblant a la d de "codo", i escrita de fet amb la grafia "d" en la l'ortografia tradicional. Exemples recollits inclúsfins i tot fora de Malpartida i [[Serradilla]]: ''ca^sa, vizinu, cozina'' (pronunciada aproximadament "codina"), ''h.azel'' (fer, escrit "jadel" en la l'ortografia tradicional), ''izil'' (dir), ''azeiti'' (oli), ''azeituna'' o ''azituna'', ''azéu'' ("acedo" o agre), ''azul'' (pronunciat "adul", en [[Garrovillas]]), ''co^sa'',... etc. En l'antic dialecte chinato, que es caracteritzava per un particular "ceceig" convertint les sibilants en interdentals, "casa" i "cosa" es pronunciarien aproximadament "cada" i "coda" ("caza" i "coza" en la l'ortografia que emprem habitualment per a l'extremeny), mentre que "passal" (passar) es pronunciaria "paçal", com si tingués una zeta castellana. L'alt-extremeny ha cedit aquest tret, incloent la particular pronunciació de la z sonora, a les variants lagarteira i manyega de la parla galaico-portuguesa de la [[Fala (valle de Jálama)|fala de Xálima]], on es dóna de forma sistemàtica i escrupolosament d'acord amb la l'etimologia encara que en cap localitat altextremenya propera es doni actualment aquest tret amb sistematització plena (el que és indicador de la vitalitat amb què gaudí el tret en altres temps): ''izel'' (dir, en mañegu, pronunciat "idel"), ''viziñu'' (veí, en mañegu, pronunciat "vidiñu"),... etc.
* Distinció b-v (fricativa) i b-B (oclusiva) en la parla de [[Garrovillas]] i [[Serradilla]]: ''caBeça'' (del llat. CAPUT), ''aBril'' (del llat. APERTUM), ''caBra'' (del llat. CAPRA), ''riBeru'' (del llat. RIPA),...
* Terminació plural -us, -is (en comptes de -os, -es com és general en l'asturianu): ''carrus, cancionis, perrus, alreoris,...''