A Catalunya la sífilis és una [[malaltia de declaració obligatòria]] disposant-se dades dels nous casos diagnosticats. El 2011 es van declarar 523 casos cosa que representa una taxa de 7,3 casos per cada 10.000 habitants (més d'una vegada i mitja la mitjana europea per al mateix període de 4,5 casos per 10.000 habitants). Tot i la tendència al decreixement de casos mesurat entre 1985 i 1996, i una possible estabilització fins al 2003, aquest any representa un punt d'inflexió cap a l'increment constant duplicant-se la taxa en el període 2003-11. AlEl 2011 també s'observa una clara masculinització dels nous casos amb una raó homes/dones de 7 essent la via de transmissió majoritàriament lligada als homes que tenen sexe amb homes, així mateix també es detecta un nombre considerable de coinfeccions amb el [[VIH]] (més d'una quarta part dels casos eren seropositius al moment del diagnòstic de sífilis). D'altra banda cap cas de sífilis congènita ha estat confirmat a Catalunya des del 2006 quan es notificà el darrer cas confirmat (dades fins al 2011), per bé que hi ha hagut casos sospitosos.<ref>{{citar ref| tipus = revista | coautors =VVAA| títol = 21 informes epidemiològic CEEISCAT. SIVES 2012 | url = http://www.ceeiscat.cat/documents/SIVES_2012.pdf| editor = CEEISCAT, Agència de Salut Pública de Catalunya, Generalitat de Catalunya | capítol = Altres infeccions de transmissió sexual. 1. Sífilis infecciosa i sífilis congènita | lloc =Barcelona | data =abril, 2013 | consulta = 31 de maig de 2013| pàgines =71-75 }}</ref>
