Revisió del 13:39, 29 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: l' ilatiu, que > l'ilatiu, que ← Edició anterior		Revisió del 19:15, 27 maig 2014 modifica desfés Trident90 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 1.410 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 18: \|mapa= [[Fitxer:Idioma lituano.PNG\|250px\|Àrea on es parla el lituà]] }} El '''lituà''' (~~en aquesta llengua~~ ''lietuvių kalba'') és una [[llengua bàltica]] (amb el [[letó]] són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a [[Lituània]]. És llengua oficial a [[Lituània]] i també a la [[Unió Europea]] arran de l'adhesió d'aquest país l'[[1 de maig]] de [[2004]]. Sembla que el lituà és una de les [[llengües indoeuropees]] que menys ha evolucionat des del teòric [[protoindoeuropeu]] i és, per tant, una de les més estudiades pels lingüistes. == Localització geogràfica dels locutors == Línia 33: == Els dialectes lituans == El lituà consta de dos dialectes (en lituà ''tarmės''): l'''Aukštaičių'' (al centre i a l'est del país) i el ''Žemaičių/Žemaitiu'' (Samoguitià, a l'oest)~~; veure mapes a [http://samogitia.mch.mii.lt/KALBA/girdstr.en.htm#Map samogitia.mch.mii.lt]~~. Existeixen unes diferències significatives entre el lituà estàndard i el samoguitià. El dialecte samoguitià modern es va formar durant els segles [[segle XIII\|XIII]] i [[segle XVI\|XVI]] influenciat per la llengua curoniana. Aquests dialectes lituans es divideixen en subdialectes (''patarmės''). Tots dos dialectes tenen 3 subdialectes. El samoguitià té una varietat oriental, septentrional i meridional; l'aukštaitià presenta un grup occidental (''suvalkiečiai''), meridional (''dzūkai'') i oriental. Òbviament cada subdialecte es divideix després en varietats més petites - els parlars (''šnektos''). Línia 39: El lituà estàndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes aukštaitians occidentals. == ~~L'alfabet lituà~~Alfabet == Com moltes llengües indoeuropees, el lituà empra un [[alfabet]] llatí modificat que consta de 32 lletres: === Vocals === {\| class="wikitable" style="margin-left:3em; text-align:center" Linha 60 ⟶ 59: \| u \|\| ų \|\| ū \|- ! align="left"\|[[~~International~~Alfabet ~~Phonetic~~fonètic ~~Alphabet~~internacional\|~~IPA~~AFI]] \| {{IPA\|ɐ}}<br />{{IPA\|ɐː}} \|\| {{IPA\|ɐː}} \| {{IPA\|æ}}<br />{{IPA\|æː}} \|\| {{IPA\|æː}} \|\| {{IPA\|eː}} Linha 68 ⟶ 67: \|} === Consonants === {\| class="wikitable" style="margin-left:3em; text-align:center" Linha 77 ⟶ 76: \| b \|\| c \|\| č \|\| d \|\| f \|\| g \|\| h \|\| j \|\| k \|\| l \|\| m \|\| n \|\| p \|\| r \|\| s \|\| š \|\| t \|\| v \|\| z \|\| ž \|- ! align="left"\|[[~~International~~Alfabet ~~Phonetic~~fonètic ~~Alphabet~~internacional\|~~IPA~~AFI]] \| {{IPA\|b}} \|\| {{IPA\|ʦ}} \|\| {{IPA\|ʧ}} \|\| {{IPA\|d}} \|\| {{IPA\|f}} \|\| {{IPA\|ɡ}} \|\| {{IPA\|ɣ}} \|\| {{IPA\|j}} \|\| {{IPA\|k}} \|\| {{IPA\|l}} \|\| {{IPA\|m}} \|\| {{IPA\|n}} \|\| {{IPA\|p}} \|\| {{IPA\|r}} \|\| {{IPA\|s}} \|\| {{IPA\|ʃ}} \|\| {{IPA\|t}} \|\| {{IPA\|ʋ}} \|\| {{IPA\|z}} \|\| {{IPA\|ʒ}} \|} Linha 84 ⟶ 83: {{AP\|Gramàtica lituana}} El lituà és una llengua flexiva, on les relacions entre les parts de l'oració i les seves funcions s'expresen per nombroses flexions. ~~Gèneres:~~ Hi ha dos gèneres, el masculí (''draugas'', amic) i el femení (''draugue'', amiga). No hi ha neutre, encara que hi ha algunes formes que deriven d'un gènere neutre primitiu, sobretot adjectius atributius. Tenen un accent lèxic lliure i mòbil, caracteritzats per un accent entonatiu. Té cinc declinacions pels substantius: tres pels adjectius i tres conjugacions verbals. Tots els verbs tenen present, passat, passat iteratiu i futur d'indicatiu, mode subjuntiu (o condicional) i mode imperatiu (ambdós sense distinció de temps), així com l'infinitiu. Aquestes formes, excepte l'infinitiu, són conjugatives, tenint dues persones del singular, ~~dos~~dues del plural i una forma de tercera persona comuna per a ambdós nombres. El lituà té el sistema de participis més ric de totes les llengües indoeuropees, tenint participis derivats de tots els temps amb diferents formes actives i passives, i diverses formes del gerundi. Els substantius i altres paraules declinables tenen set casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu. En els textos lituans més antics podem trobar tres varietats adicionals del cas locatiu: l'ilatiu, l'adesiu i l'adlatiu. El més comú és l'ilatiu, que encara sobreviu en la llengua estàndard, en algunes expressions. Els altres dos casos estan pràcticament extints. La primera gramàtica prescriptiva de lituà fou escrita en llatí por Daniel Klein i fou publicada a [[Kaliningrad]] l'any 1653. El primer Compendi de la llengua lituana fou publicat l'any 1856/57 per August Schleicher, professor de la [[Universitat de Praga]]. Linha 107 ⟶ 109: ''Ir neléisk musu gùndyti,<br /> ''bèt gélbėk mùs nuo pikto. Amen.<br /> == Enllaços externs == * [http://samogitia.mch.mii.lt/KALBA/girdstr.en.htm#Map Mapes del samogiitià] == Referències ==

Lituà: diferència entre les revisions