Talarn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: principal -> principal, ja que en |
m Corregit: necessari per tal de > necessari per a |
||
Línia 398:
La Festa major, en canvi, se celebra per la Mare de Déu d'Agost (dia 15), i la Festa major petita, a causa d'un vot de poble (promesa per haver-se encomanat la vila a sant Isidre en alguna època de malalties o sequera), per sant Isidre, el 15 de maig. Encara, se celebrava també amb molta participació popular, l'aplec de sant Sebastià, ermita situada al nord-oest de la vila, sant que, segons la tradició, havia salvat Talarn de la pesta. La capella del Calvari, propera a la vila, també era escenari d'un aplec el primer diumenge de maig, així com de la processó de divendres sant, antigament molt lluïda.
Aquesta riquesa de celebracions féu que Talarn hagi conservat dos balls antics, tots dos anotats i documentats. El primer és el ''ball de la muntanyeta''. Es tracta d'un ball d'entrada a la societat ''dels grans'': es ballava a plaça, i els protagonistes eren els joves, nois i noies, que no havien ballat mai. Suposava per a ells una entrada en la societat dels adults. L'altre és el ''ball pla de Talarn''. Com molts balls anomenats ''ball pla'' d'arreu de la geografia catalana, és un ball ritual amb fort protagonisme de les classes dirigents. La primera tanda estava protagonitzada pel batlle o alcalde, segons l'època, qui treia a ballar la seva muller, la seva filla o qui ell volgués. No podia sortir ningú a interferir en aquest protagonisme. El segon ball anava a càrrec del capellà, que no solia mai rebutjar de ballar-lo. La tercera tanda, eren els ''majorals'' qui havien de ballar (els ''majorals'' eren els encarregats d'organitzar la festa). En quart lloc, es donava protagonisme al ''proveïdor'': el traginer que havia dut a la vila tot el necessari per
Mossèn Vicenç Bosch, capellà de Talarn, ens deixà les anotacions de text i música perquè avui dia coneguem perfectament els balls populars de Talarn.
| |||