Diferència entre revisions de la pàgina «Vida privada»

716 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{MR}} +{{millorar referències|data=desembre de 2012}}))
{{títol cursiva}}
'''''Vida privada''''' és una [[novel·la]] escrita per [[Josep Maria de Sagarra]]. És un clàssic de la literatura catalana, que va ser publicada l'octubre de [[1932]] i va rebre el [[Premi Joan Crexells de narrativa]]. Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d'aquell temps, i va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. ''Vida privada'' ha estat considerada la novel·la més representativa de Barcelona.<ref NAME="escrip">[http://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/obra.php?id_publi=11795 Vida Privada a "escriptors.cat]</ref>
 
La novel·la tracta sobre la família Lloberola, pertanyent a la burgesia dels [[Dècada del 1930|anys trenta]] de [[Barcelona]], la qual està passant per un moment molt crític perquè veu com els arriba la ruïna econòmica i social.<ref NAME="escrip"></ref> A través de la novel·la desfilen tres generacions de la família Lloberola i, amb ella, els canvis de la Barcelona de l'època.<ref name="gencat">[http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=33dbef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Josep Maria de Sagarra. Culturcat. Generalitat de Catalunya]</ref> L'autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l'home i condemna els nous valors socials de l'època: l'afany de figurar, l'aparença externa i la possessió material. Hi constata el canvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu, amb un to entre l'[[elegia]] i la [[nostàlgia]], la desaparició d'una determinada Barcelona. Un dels personatges de la novel·la, Pilar de Romaní, representa aquest món a punt de desaparèixer.
 
Els lectors de l'època respongueren massivament, en alguns casos de manera irada. Sagarra, bon coneixedor del món que hi recrea, no dubta a l'hora d'implicar-se directament en la narració (per exemple: "El senyor de Llinàs jugava totes les tardes amb don Josep RocafiqueraRocafiguera, amb un aragonès anomenat Ceballos i amb l'avi de l'autor d'aquest llibre"). Això, i el fet que moltes persones es veiessin retratades en l'obra, difícilment li fou perdonat.
 
== Referències ==
<references />
 
== Bibliografia ==
* [http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/eb97d301-1e0b-4ef8-baf9-5e95c8d75f43/Sagarra_1998.pdf Guia de lectura i material didàctic de "Vida Privada" editat per la Generalitat de Catalunya] {{PDF}}
{{millorar referències|data=desembre de 2012}}
* SAGARRA, Josep M. de, ''Vida Privada'', [[Edicions Proa]].
* ''Història de la literatura catalana'', vol. 9, Ariel, 1987.
* FERRER PUIG, Jaume. "Vida privada", dins ''Diccionari de la literatura catalana''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (2008). pg. 1056
 
7.288

modificacions