Atienza: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: celtibers]] al seus > celtibers]] als seus
m Corregit: "mitjans segle"
Línia 77:
Des de [[1149]] Atienza gaudeix de [[Fur]], concedit pel rei [[Alfons VII]], establint-se la denominada [[Comunidad de Villa y Tierra de Atienza]]. Atienza es va convertir així en cap visible d'una comarca amb 131 llogarets i uns 2.500 km² d'extensió. A més, els reis de Castella varen aprofitar el caràcter fronterer de la vila per a promoure, a través del fur, l'activitat mercantil: de fet, en Atienza va destacar el gremi de [[traginer|traginers]].
 
Atienza es va convertir en una vila de gran fidelitat als reis de Castella en una època de freqüents revoltes nobiliàries. Molts reis castellans varen passar aquí grans temporades fiats de la lleialtat de la vila. Un dels fets més rellevants va ser la salvació del jove rei [[Alfons VIII]], mitjansmitjan [[segle XII]]. El rei, que tenia només quatre anys, era perseguit pels Infants de Castro; refugiat en la vila, i cercada aquesta per tropes lleoneses per fer-se amb el nin, els habitants d'Atienza varen decidir treure'l amb els traginers disfressant-lo com un d'ells. Des de les hores fins al present se celebra una festa el diumenge de [[Pentecosta]], la ''caballada de Atienza'', d'interès turístic, i existeix una confraria, la Cofradía de la Santísima Trinidad, que afirma ser hereva de l'antiga confraria de traginers que va treure d'Atienza el rei [[Alfons VIII]].
 
Atienza gaudiria d'una gran prosperitat fins al [[segle XV]], havent tengut catorze esglésies a més d'un castell, murades i torres defensives.