Atabeg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: atabegs es la > atabegs és la
m Corregit: es va fer amb el poder > va prendre el poder
Línia 19:
Les seves funcions eren la participació total al govern que l'eximia de funcions inferiors, encara que podia ser substituït per un altre atabeg. Una vegada el príncep era major l'autoritat de l'atabeg desapareixia i esdevenia un conseller. Quan un atabeg no es conformava amb això la situació podia acabar malament amb l'execució de l'atabeg o amb el trencament. Però progressivament la posició dels atabegs va anar guanyant força. Al segle XII els atabegs van suplantar les funcions del príncep; aquest, obligat a tenir un cap militar més poderós que ell mateix, però nominalment sotmès, el nomenava com atabeg d'un dels seus fills menors. Quan s'aixecava un pretendent també tenia un atabeg pretendent.
 
Finalment el càrrec va esdevenir hereditari; a Damasc [[Zahir al-Din Tughtegin]] es va fer ambprendre el poder efectiu al morir Dukak sense hereu; a meitat del segle XII els atabegs d'[[Azerbaidjan]] ([[Ildegízides]], originats en [[Ildegiz]] atabeg del sultà Arslan) van formar una dinastia; a [[Mossul]] el sultà fou eliminat pels hereus de l'atabeg [[Imad ad-Din Zengi]] ([[1144]]); el darrer sultà principal seljúcida del Iran fou eliminat el [[1192]] per una coalició entre Ildegízides, el [[Khwarizmshah]] [[Muhammad de Khwarizm]] i el califa. No obstant els atabegs no van agafar en general el títol de sultà, i van conservar el seu propi, que ara es podia considerar equivalent a sultà o príncep territorial.
 
Al [[Fars]] els [[Salghúrides]] van eliminar als atabegs locals i van portar el títol d'atabegs tot i que no hi havia cap sultà en custodia. La dinastia més coneguda d'atabegs és la dels zengites de Mossul degut a l'obra d'[[Ibn al-Athir]]. La [[Atabegs de Luristan|darrera dinastia d'atabeg]] va sorgir al Luristan al segle XIII però era un títol que no tenia origen previ en la funció d'atabeg.