Laristan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sap quan de > sap quant de
m Corregit: es va fer amb el poder > va prendre el poder
Línia 29:
Durant tot el segle XVII es tenen diverses descripcions de Lar de viatgers europeus. Vers el [[1700]] el govern del Laristan havia esdevingut una empresa familiar: el ''shahbandar'' de Bandar Khung era germà del ''shahbandar'' de Bandar Abbas i aquest del khan de Lar que segons Pereira Fidalgo tenia sota la seva jurisdicció Bandar Abbas, Bandar Khung i Bandar Rig (enfront de l'illa de [[Kharg]]). El Laristan va resistir als atacs afganesos. Mentre la ruta comercial Xiraz-Lar-Bandar Abbas s'havia fet xiïta la resta del Laristan excepte en part la ciutat de Lar romanien sunnites xafiïtes. Xeics sunnites a Evas i Bastak, dominaven les principals fortaleses. Els afganesos no van aconseguir un control efectiu del Laristan que va passar a mans d'un cap balutxi, després d'un notable local, després d'un general safàvida, i després del ''sardar'' del Fars, Muhammad Khan Baluč. Aquest es va revoltar contra Nadir Khan, després [[Nadir Shah]], que tenia el suport dels sunnites del Laristan. Nadir va exercir una repressió sense pietat i Muhammad Khan Baluč i el xeic Ahmad Madani foren executats, i milers de persones van patir multes i deportacions.
 
Aprofitant l'anarquia el cap de bandits Nasir Khan Lari es va fer ambprendre el poder a la regió de Buluk-i Saba (entre Laristan i [[Kirman]]) junt inicialment amb el seu germà Hadjdji Khan, i des d'aquesta base va conquerir Lar vers el [[1747]]. El 1750 va fer una expedició a Xiraz (Hadjdji Khan va morir pel camí), que va fracassar, però va estendre el seu domini a la zona de la costa posant sota domini als xeics àrabs i va entrar en relacions amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] establerta a Bandar Abbas. Va entrar en conflicte amb [[Karim Khan Zand]] i entre [[1754]] i [[1766]] es va haver d'enfrontar al mateix temps contra el governador de Kirman al nord-est i contra els [[Dinastia Zand|zand]] a l'oest. Va fer aliança amb el cap [[Qajar (tribu)|qajar]] Muhammad Hasan Khan (el [[1756]] i el [[1758]]) per atacar a Karim Khan a Xiraz. Finalment SAadik Khan Zand va conquerir Lar i després la fortalesa de Nasir Khan ([[1766]]).
 
Encara que es creia que la família de Nasir Khan havia conservat un poder autònom a Laristan (fins a 1845 segons Minorski o fins a 1858 segons Perry) això ha estat posat en dubte. La família de Nasir fou hostil als zand i després als qajars. [[Karim Khan Zand]] primer i després [[Luft Ali Khan|Luft Ali Khan Zand]] van confiar el govern de Laristan i dels ports als xeics de Bastak que van ser elevats a khans. Fou en temps de [[Fath Ali Shah]] que el govern de Laristan i de Buluk-i Saba va retornar a la família de Nasir en la persona d'Abd Allah Khan que va residir a [[Xiraz]] com ajudant del príncep governador qajar del Fars, i els tres fills d'Abd Allah Khan que van governar a Furg, Tarum i Lar. Un d'aquestos fills, Nasir Khan Lari ibn Abd Allah va esdevenir ''beglerbegi'' de Laristan, però fou desposat el [[1831]]/[[1832]] i el govern va passar a Ahmad Khan Bastaki; el [[1833]] Nasir fou nomenat novament amb el títol de ''beglerbegi'' de Laristan i Saba. El [[1840]] Lar fou breument ocupada pel cap [[ismaïlita]] [[nizarita]] [[Agha Khan]] Mahallati, revoltat contra el xa. Conflictes entre els khans de Lar van provocar que el wali de Fars el [[1845]], els deposés (sent empresonats a Xiraz) i nomenés governador un simple ''kalantar''. Un dels deposats, Nasr Allah Khan Lari, es va poder escapar i va iniciar una revolta a la regió de Saba; no va poder ser sotmès i va restar amagat a les muntanyes fins que va poder tornar a Xiraz i va rebre una pensió a canvi de deixar la lluita (1858). Lar va seguir el comerç amb Bandar Abbas, Bandar Linga i Bandar Tahiri, però cada vegada més degradat. Durant el segle XVIII els anglesos van traslladar les seves operacions més al nord a [[Bushire]] i els holandesos a Kharg el que va accelerar la decadència de Lar.