Diferència entre revisions de la pàgina «Kutubxàhides»

3 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Corregit: es van fer amb el poder > van prendre el poder
m (Corregit: Després de ocupar diversos > Després d'ocupar diversos)
m (Corregit: es van fer amb el poder > van prendre el poder)
El 1636 [[Shah Jahan]] va obligar a Abd Allah ibn Muhammad Kutb Shah a reconèixer la sobirania mogol sobre el sultanat. Això fou un realitat un benefici per Golconda, perquè li garantia la pau pel nord, sempre que es pagués el tribut establert, i li va permetre estendre's cap al sud fins a Palar (prop de [[Chennai]], abans Madras) annexionant alguns petits principats hindús que abans havien estat dependents de Viyanagar.
 
Sota el següent sultà, [[Abu l-Hasan Kutb Shah]], gendre d'Abd Allah, els bramans, encapçalats pels germans Madanna i Akkana, es van fer ambprendre el poder a la cort. Això combinat amb que el tribut als mongols estava retardat, al declivi del xiisme, i al caos que a tot el [[Dècan]] havien portat els [[marathes]], va propiciar que els mogols consideressin la possibilitat de l'annexió. El 1687 després d'un llarg setge del fort de [[Golkonda]], l'estat fou conquerit.
 
La dinastia es va valer durant el dos segles que va governar dels ''nayaks'', una mena de caps de guerra [[telugus]], que foren posats al capdavant de les guarnicions del territori i fins i tot a la guàrdia reial. També els bramans, l'altra grup hindú influent, foren integrats a l'estructura del sultanat en funcions administratives i fiscals; sovint els seus càrrecs van esdevenir hereditaris. Els impostos principals sortien de la possessió de la terra, però l'estat també era ric mercès a l'explotació de mines, especialment les de diamants a la vall del [[riu Krishna|Krishna]], l'explotació de les quals era monopoli de l'estat. Golconda era al segle XVII el principal centre comercial de diamants del món.
1.134.608

modificacions